Les escriptores aposten per les ‘newsletters’

Una de les escriptores que va fer el salt a aquest format és Leticia Sala, que publica des de fa un any i mig Magical Thinking, amb assajos sobre l’amistat, la maternitat i l’amor. L’autora reconeix que aquesta és una de «les millors decisions» que ha pres per a la seva escriptura. «Instagram fa temps que ja no és un lloc en què expressar-se lliurement per a mi», assegura Sala, ja que l’algoritme complica que els seus escrits arribin al públic. Gràcies a Substack, el lloc de referència per compartir aquestes cartes, va trobar un espai en què recuperar la «comunicació digital» que li aportaven els blogs, com quan era una adolescent que compartia els seus primers relats a Fotobloc.

Dependre de l’algoritme

Aquesta nostàlgia també va cridar l’atenció de l’escriptora Patricia Benito, que considera que amb l’arribada de les xarxes socials va desaparèixer la connexió per donar pas a la «superficialitat i volatilitat» i «dependre de l’algoritme i dels antulls d’un senyor de Califòrnia o de Longyan». «Em fa molta ràbia perquè em fa sentir com un conillet d’índies: ells toquen, nosaltres ballem», critica l’autora. A Hanami, el seu newsletter, parla de coses quotidianes i tot allò que la remou, un lloc en què pensa «en veu alta» i es desfoga. També fa recomanacions de llibres, música i pel·lícules.

El blog d’Amaya Ascunce, amb més de 16.000 subscriptors, va començar com un «espai de llibertat i autenticitat». El seu newsletter parla sobre coses que llegeix, siguin llibres, articles o tuits. «La idea és agafar una cosa que m’obsessioni i buscar-li context. Per exemple, la nova manera d’entendre l’èxit i la feina, o la invasió de l’algoritme en la nostra vida», explica. «És un format menys efímer i més elegit», assegura la periodista. «Estic farta de produir contingut gratis per a Meta (empresa de Facebook i Instagram)», reivindica l’escriptora. Ara, ella marca les seves pròpies normes. «No he de fer el pi perquè Meta decideixi mostrar-me o no en el feed de ningú. Si la gent connecta amb el que escric, obrirà la meva carta», detalla Ascunce. També valora que sigui un lloc «reposat» i sense postureig, en què no importen tant els likes i les interaccions.

Per la seva banda, Milena Busquets buscava «llibertat, diversió i proximitat» en les newsletters, un contacte directe i immediat amb els lectors, «sense intermediaris». «No hi ha empreses pel mig a què retre comptes, ni una línia editorial (amb un partit polític darrere), ni un director, ni un editor intentant fer que quadrin els comptes publicant llibres de qualitat, ni res. Hi som els meus lectors, els meus textos i jo. No pot ser més senzill», assegura l’escriptora. Ella va estrenar fa quatre mesos el seu blog a la plataforma i la seva comunitat va creixent lentament. «Començo a conèixer i saber coses de totes les persones que deixen comentaris, s’estan convertint en amics», explica sobre la proximitat que permet aquest espai.

Agafar les regnes

Les newsletters segueixen un creixement imparable. «La gent s’interessa perquè és molt compatible amb les vides ràpides que vivim», apunta Leticia Sala. «Hi ha persones que volen llegir, però, sigui per la feina o per estar sostenint criatures, no troben el temps de llegir formats més llargs», afegeix. Aquests espais ofereixen una literatura «gairebé a la carta» que arriba als seus correus una vegada a la setmana abordant els temes que els inquieten. Els lectors també comencen a estar «farts dels intermediaris», apunta Busquets. «Ja va passar abans amb la música, les companyies de discos van deixar de tenir sentit el dia en què els artistes van començar a poder penjar ells mateixos les seves cançons», reflexiona.

«Estic segura que igual que em va passar a mi, la gent està cansada de la velocitat i com d’impersonal es torna tot», reflexiona Benito. També de l’scroll infinit. «Necessitem ser molt més conscients del que fem i del que llegim. Hi ha tants impactes al cap del dia que ja no sabem ni el que estem veient i, el que és pitjor, no ho valorem», apunta l’escriptora. «Crec que és urgent agafar les regnes i tornar-nos una mica més selectius amb l’objecte a què li dediquem la nostra atenció i el nostre temps», afegeix, per a així poder prendre consciència de les coses. «Això és importantíssim en un món que va sempre a contrarellotge», reivindica.

Nova font d’ingressos

Les newsletters també s’han convertit en un ingrés més o menys estable per als escriptors. Per la venda d’un llibre, un autor s’emporta entre un 8 i un 12%, que li pot suposar entre 1 i 3 euros per exemplar. «Cal vendre molts llibres perquè siguin realment una font d’ingressos», assegura Ascunce. «Crec que la majoria d’escriptors a Espanya venen menys de 300 llibres a l’any, això són poc més de 300 euros per a ell», apunta.

En canvi, en les newsletters, la gent pot trobar models de pagament per contingut i patrocinis. Substack només es queda un 10% d’aquests ingressos i la resta és per a l’autor. Els escriptors posen el seu preu. Per exemple, Busquets té plans de subscripció que van des dels cinc euros al mes, els 50 euros a l’any o una opció en què els lectors poden decidir la seva aportació anual (a partir dels 50 euros). Per tant, per cada persona afiliada, l’aplicació només es quedaria 50 cèntims i Busquets ingressaria 4,50 euros al mes.

Notícies relacionades

"Miro enrere i m’encanta el que veig"

Beckett s’apropia de la vinyeta

«És veritat que no crec que el públic tingui diners per pagar cinc escriptors que li encantin, però, amb preus raonables, és com comprar un llibre a l’any d’aquest autor», reflexiona Ascunce. Per això que Busquets considera que es produirà un salt d’autors a aquests espais: «Els escriptors que ara publiquen en editorials convencionals i en premsa escrita clàssica seran els que vinguin a Substack».

Tot i que el sector editorial sol sentir reticència cap aquells autors que són descoberts a partir de les xarxes socials, fora dels circuits convencionals, ¿el fet que hi hagi gent pagant per llegir els escrits de Substack validarà les seves capacitats com escriptors a l’hora de fitxar per editorials en un futur? «A mi personalment em meravella observar com lustre rere lustre anem trobant maneres de comunicar-nos, transmetre les nostres històries, i, en aquest cas, sembla que hem trobat una eina que monetitza aquest esforç i, per tant, d’alguna manera dignifica l’ofici», conclou Sala.