‘Mar i cel’ es reestrena d’aquí un mes amb 122.000 entrades venudes

Amb música d’Albert Guinovart i acompanyats per una orquestra de 13 músics, els protagonistes de l’amor tempestuós de Mar i cel, Jordi Garreta, en el paper del pirata sarraí Saïd, i Alèxia Pascual, en el de la jove cristiana Blanca, encapçalen un repartiment caracteritzat per la seva joventut en el qual també figuren Abel García, Albert Gràcia, Berta Luna, Xavi Fernández i Clara Renom. "Són gent molt preparada, es van presentar 1.000 persones al càsting i la selecció va ser duríssima, hi havia gent molt bona", recorda Cisquella, que afronta juntament amb Periel "una barreja d’emocions". "D’una banda sents passió i emoció, ganes que aquests joves puguin triomfar, però també hi ha tristesa perquè saps que s’està acabant, i satisfacció per com ens acomiadem".

Garreta, per a qui participar en l’obra és una cosa "espectacular" i afirma que "s’hi deixarà la pell", ha participat en obres de teatre com El Médico i en sèries com Cuéntame cómo pasó, Frente al mar i Moebius. Per la seva banda, Pascual, que va ser la tercera finalista de la segona temporada del talent show musical Eufòria de TV3, on va interpretar precisament Per què he plorat?, una de les peces centrals de Mar i cel, té en compte el treball dels actors que els han precedit. "La màgia serà fer-ho ara des de nosaltres mateixos, des del nostre treball i la nostra responsabilitat".

En una de les escenes que s’assajaven ahir es recreava el dramàtic assassinat del pare musulmà i la mare morisca del protagonista quan encara és un nen. "Els expulsen, els odien i els maten per creure en el profeta i parlar la seva llengua", canten. El Saïd aprendrà a viure "per morir matant" i serà capità d’un vaixell pirata que com a venjança capturarà un grup de cristians, entre ells, la donzella Blanca. Destaca Cisquella la vigència de la història de Mar i cel, on s’enfronten cristians i musulmans al segle XVII després de l’expulsió dels moriscos del Regne de València. "És d’una actualitat brutal. Es va estrenar per primera vegada el 1988 i quan Xavier Bru de Sala va escriure el llibret ja pensava en Israel i la matança de palestins davant escenes com les de l’explosió i la de la mort dels pares. Avui és encara més bèstia –clama la directora–. L’ésser humà és infecte, els israelians que reprodueixin el que els han fet i facin aquestes matances. Desgraciadament és un conflicte etern".

Mar i cel ha solcat els escenaris en tres versions anteriors, la primera el 1988, amb direcció original de Joan Lluís Bozzo, el 2004 i el 2014. En total, ha congregat 1.220.000 espectadors en 1.306 funcions. I es va veure també a Madrid, Bilbao, Saragossa i, el 2007, a Alemanya (10.000 persones, a The Opera Halle). De cara al futur, sempre hi haurà la possibilitat de recórrer a les gravacions televisives, assenyalen els directors, tot i que revelen que és sobre la taula "la possibilitat que el muntatge d’aquí a ics anys pugui fer-lo algú més allà de Dagoll Dagom".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Incert futur del vaixell

No saben encara com o on es conservarà l’emblemàtic vaixell després de l’adeu de Dagoll Dagom, tot i que intentaran que "sobrevisqui als vendavals". "No hi ha un museu del teatre a Catalunya. És cosa dels polítics i implica molts diners", lamenta Periel. "Però el teatre català s’ho mereix, és un país de molta tradició de teatre independent i amateur", afegeix Cisquella, que va donar pistes de per què la companyia s’ha mantingut mig segle amb 33 espectacles, entre ells Antaviana, Glups! i El Mikado. "Perquè hem experimentat, hem fet coses diferents i ens hem divertit. En 50 anys, si fas sempre el mateix, t’avorreixes. Hem fet opereta, tragèdia, comèdia, televisió [cinc sèries] ... Els estímuls són els reptes, cal tenir un repte davant per seguir", afegeix.