15 autobiografies en la ‘rentrée’ literària

‘Ropa de casa’. El pare d’Ignacio Martínez de Pisón va ser comandant durant el franquisme. Es va incorporar a l’exèrcit tres anys després de la victòria de Franco i va morir cinc anys abans que el dictador, quan Pisón no havia fet encara els 10. A Ropa de casa l’autor de El día de mañana i Carreteras secundarias rememora les dècades dels 60, 70 i 80: la seva primera infància a Logronyo, els seus anys de "petit" a Saragossa i la seva arribada a Barcelona el 1982, on va començar a treballar i publicar a Anagrama i es va convertir en l’aclamat escriptor que és avui. A la venda el 4 de setembre. Seix Barral.

‘El mejor libro del mundo’. L’èxit de crítica i lectors li va arribar a Manuel Vilas amb Ordesa llibre de l’any el 2018, traduït a més de 20 idiomes i del qual es van vendre més de 100.000 exemplars. A l’any següent Vilas va quedar finalista del Premi Planeta amb Alegría i el 2023 va guanyar un altre premi important, el Nadal. Però, ai, darrere del fulgurant èxit literari s’amaguen moltes vegades els fantasmes de la inseguretat i el vertigen del fracàs. En El mejor libro del mundo el de Barbastre escriu sobre la fragilitat de l’ego, les comparacions amb d’altres i la síndrome de l’impostor. Una novel·la autobiogràfica sobre la vulnerabilitat de l’escriptor. A la venda el 25 de setembre. Destino.

‘Cuanta más gente se muere, más ganas de vivir tengo’. Les generacions més joves la van descobrir, com ella mateixa confessa, en el programa que li va dedicar Jordi Évole fa any i mig. Per als més veterans, Maruja Torres no necessita cap presentació. En aquest exercici hiperlliure, molt sincer i bastant divertit de memòries, la periodista embasta records i retalls del dia a dia amb la desimboltura que la caracteritza. Hi ha els seus viatges a Tailàndia, les memòries de la seva adorada Beirut, la seva família escollida, els seus pros i els seus contres amb la professió, les seves visites al metge i el seu sempre precis anàlisi de l’actualitat. A la venda el 4 de setembre. Temas de Hoy.

‘El rellotge verd’. L’interruptor aquí és un rellotge Benetton by Bulova. A partir d’aquest, Julià Guillamon torna als 80 per explicar la història de la seva família, de Barcelona i d’una època, les últimes dècades del segle XX, amb la promesa dels Jocs Olímpics flotant a la ciutat. Guillamon és llavors un noi de família treballadora que intenta fer-se un lloc en l’escena literària de l’època, presa per escriptors experimentals i postmoderns que es reuneixen en la tertúlia de l’Amagatotis. Una novel·la personal i també documental sobre l’efervescent escena del disseny dels 80 que agradarà als amants del disseny gràfic i industrial. A la venda el 18 de setembre. Anagrama Llibres.

‘Una vida para el arte’. ¿Què significa ser artista? ¿I ser filla d’un artista? En ple centenari d’Eduardo Chillida arriben aquestes memòries escrites per la seva filla, Susana Chillida, per a qui algunes de les escultures del seu pare són com germanes, sobre els seus pares. Perquè l’obra de l’escultor espanyol més important del segle XX no es podria entendre sense la que va ser la seva dona durant més de 50 anys i mare dels seus vuit fills, Pilar Belzunce. "Res en la meva vida i a la meva obra hauria funcionat sense ella", va deixar dit l’artista basc. A la venda el 4 de setembre. Galaxia Gutenberg.

‘El món interior. Una història europea’. La dona de Francesc Serés és russa. L’escriptor català viu a Berlín amb ella des de fa uns anys. A la capital alemanya s’han bolcat a ajudar els refugiats ucraïnesos que han anat arribant des que va esclatar la guerra. És una de les vivències que recull l’autor de La mentida més bonica en aquest llibre de memòries que travessa els últims 100 anys d’una Europa assolada pels conflictes bèl·lics, des de la Guerra Civil espanyola (Serés és de la Franja i aquí recopila records familiars del front d’Aragó als Monegros) a la Segona Guerra Mundial, fins a arribar a l’actual guerra amb Rússia. A la venda del 9 d’octubre. Destino / Proa.

‘Los rostros que tengo’. Filla d’immigrants de Pontevedra emigrats al Brasil, Nélida Piñón va ser una de les poques escriptores del molt masculí boom llatinoamericà (va tenir com a agent Carmen Balcells) i va ser també la primera dona a ocupar la presidència de l’Acadèmia Brasilera de Lletres. Molt reservada amb la seva intimitat Los rostros que tengo és la seva obra pòstuma, un testament literari format per 147 capítols breus en què hi ha una mica de tot: records de la seva infància i petites semblances d’amics com Clarice Lispector, Susan Sontag, Vargas Llosa i García Márquez. A la venda el 7 de novembre. Alfaguara.

‘De la vida mía’. El pintor Miquel Barceló ha escrit unes memòries que recorren els escenaris clau de la seva vida: de la seva Mallorca natal als seus anys a París, la capital de l’art, a les seves llargues temporades a Mali, al País Dogon, que va haver d’abandonar per la guerra. Amb un protagonisme especial de la infància (Barceló és d’aquests artistes que pensen que l’essencial de la pintura s’aprèn abans dels 10 anys) De la vida mía és també un passeig pel Mediterrani i els seus essencials: els colors, les fruites, els peixos, els rostres, la sorra i les coves. A la venda el 6 de novembre. Galaxia Gutenberg.

‘Vida y maravillas’. Podria fer-se una llarga llista amb tots els escriptors que van acabar sent-ho després de ser obligats a guardar repòs per culpa d’una malaltia en la més tendra infància. Manuel Gutiérrez Aragón va ser un d’ells: una taca al pulmó, avís de tuberculosi, el va postrar una llarga temporada al llit, on va ser mimat amb contes i llibres. Allà va entrar en contacte amb les històries, la ficció. Ho explica en les seves memòries Vida y maravillas on repassa la seva infància i els seus inicis en el cine, el sexe, la militància política, els viatges i la fascinació per l’art. A la venda el 18 de setembre. Anagrama.

‘Confesiones privadas’. Després de La buena voluntad i Niños de domingo arriba la tercera i última part de la trilogia familiar en què el cineasta Ingmar Bergman va disseccionar sense sentimentalismes, amb el seu llegendari bisturí, la seva família. La protagonista d’aquestes memòries és en realitat la seva mare, que va tenir una relació extramatrimonial amb un estudiant de teologia molt més jove que ella que a més era amic íntim del seu marit. A més, Nórdica publica el 7 de setembre el segon volum dels diaris creatius del cineasta Cuaderno de trabajo corresponent als anys 1975-2001. A la venda el 26 d’agost. Fulgencio Pimentel.

‘La mujer incierta’. El suïcidi de Daniel, el fill de Piedad Bonnett als 28 anys, diagnosticat amb esquizofrènia, ha marcat de manera inevitable l’obra literària de l’última Premi Reina Sofía de Poesía Iberamericana. En aquestes memòries hi ha reflexions sobre el dolor i la pèrdua, però també sobre la militància feminista de l’escriptora colombiana. A la venda el 7 de novembre. Alfaguara.

‘Trist tigre’. Catalogada com a "llibre-esdeveniment" per la seva cruesa i brillantor, les explosives memòries de Neige Sinno, víctima d’abusos per part del seu padrastre des dels 7 als 14 anys, van sacsejar el món literari francès després de la seva publicació l’any passat, quan van guanyar el premi Femina 2023. A mig camí entre un diari íntim, un assaig i una confessió de l’inconfessable, Sinno intenta l’impossible: posar-se al cap del botxí, analitzar el mal, entendre el disbarat. Brutals des del primer paràgraf. A la venda el 4 de setembre. Anagrama / Anagrama Llibres.

‘La vida mejor: El Bola, la fama y todo lo demás’. A Juan José Ballesta el van començar a reconèixer pel carrer als 10 anys, quan es va estrenar El Bola d’Achero Mañas. Va deixar la seva carrera quan estava al cim, als 17 anys, després de convertir-se en l’actor més jove a guanyar la Concha de Plata al Festival de Cine de Sant Sebastià. Es va fer marbrista i va desaparèixer de la vista pública, a la recerca d’autoestima, tal com explica en aquestes memòries. La polèmica l’ha anat perseguint en els últims temps. En aquestes memòries s’explica. A la venda el 16 d’octubre. Destino.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Memorias. De Moscú al mar Negro’. Teffi va ser una de les escriptores russes més populars. La llegien tant el tsar Nicolau II com Lenin. Filla d’una família benestant de Sant Petersburg, va fugir de Rússia després de la revolució. En aquestes memòries, per a molts la seva obra mestra, rememora la seva fugida: el 1918 va ser convidada a un esdeveniment literari a Kíiv i ja no va tornar mai més a Rússia, presa pels bolxevics. Memorias. De Moscú al mar Negro narra la seva estada a l’efervescent Kíiv, la seva posterior conquesta pels nazis, la tornada dels nacionalistes ucraïnesos, la seva fugida cap a Odessa, el seu pas per Constantinoble i la seva arribada a París, on es va acabar instal·lant, com tantíssims altres escriptors refugiats del segle XX. Divertida malgrat les seves tràgiques circumstàncies, llegir-la ara, en plena guerra d’Ucraïna, resulta colpidor. A la venda el 23 de setembre. Libros del Asteroide.

‘Cartas De una vida’. Des que es va publicar la monumental Suite francesa ara fa 20 anys, la ucraïnesa Irène Némirovsky ha anat sumant desenes de milers de lectors arreu del món. Némirovsky, deportada a Auschwitz, on va morir amb 39 anys, no va tenir temps a escriure les seves memòries, però les seves cartes diuen molt d’aquesta sofisticada i intel·ligentíssima jove escriptora d’origen jueu que va descriure com ningú l’auge de l’antisemitisme a Europa. La seva correspondència reunida es publica aquesta tardor: inclou les seves primeres cartes com a entusiasta estudiant a La Sorbona, la seva maternitat (va tenir dues filles, Denise i Elisabeth, les encarregades de custodiar i publicar pòstumament Suite francesa) i també les seves últimes missives, plenes de preocupació a partir de 1938, davant l’implacable avenç nazi. A la venda el 7 de novembre. Salamandra. n