Carlos Baute: "El que desitjo és que hi hagi llibertat i caigui la dictadura a Veneçuela"

¿Quines emocions sent al mirar enrere en aquests 30 anys?

En primer lloc, m’enorgulleix que totes les cançons que he compost formin part de moltes persones. No sé quantes coses sé fer, però el que sí que sé fer és compondre. Així que, com que puc viure de la meva passió, estic més que feliç i agraït.

¿Quin missatge transmet al seu públic amb aquesta gira?

Que s’oblidin dels problemes i recordin tots els anys que han estat amb mi. Els que són nous segurament escolten les meves cançons pels seus pares, i crec que això és la part bonica de la música. Jo, per exemple, continuo escoltant els Beatles, Elvis Presley i Juan Luis Guerra pels meus pares. Tot i que no eren de la meva generació, em sé les seves cançons gràcies a ells. Aquesta herència musical crec que queda marcada. En els meus 30 anys de carrera passarà igual, perquè hi ha gent de 15 o 16 anys que em saluda i em diu: "A la meva mare li encantes". Així que potser aquest jove se sap alguna de les meves cançons.

De puño y letra és un dels seus discos més emblemàtics. ¿Quin significat té i per quin motiu va decidir que donaria aquest nom a aquesta gira?

Va ser el disc que em va donar el bitllet d’avió perquè la meva música i jo arribéssim a moltes ciutats. Va fer que es donessin a conèixer les meves cançons i la meva carrera.

¿Com és el seu directe?

Canto cançons noves, com Muy loco, que és l’última que he tret i que anomeno bauchata. També hi ha Esta canción, que és un merengue que vaig treure l’any passat. I tot això ho combino, òbviament, amb cançons clàssiques de tota la vida. Així que en el show hi ha barreja de ritmes. Soc de mantenir el so tal qual, no canvio els arranjaments. Algunes vegades hi afegeixo altres elements, però continua tenint la mateixa base, que per a mi és molt important. Ballem moltíssim. Des d’aquí dic a les noies que vinguin amb sabates baixetes, perquè és música molt ballable. Estic transmetent molta alegria amb aquesta gira.

Les seves cançons han marcat diverses generacions. ¿Com ha aconseguit connectar amb el públic durant tant temps?

Per les cançons. Definitivament, els artistes som cançons. Òbviament escolto el que s’està fent avui dia i m’encanta, perquè m’estimo la música. Al cap i a la fi, els meus temes són el meu segell a l’hora de compondre. El que canvien són els ritmes, ja que els faig més contemporanis. Ens anem modernitzant i passem per etapes. Ara estic fent un disc molt llatinoamericà. Però no conté reggaeton. He compost moltes cançons urbanes, però en aquest àlbum tots els elements són caribenys, així que estic fent merengue i salsa, però tal com era abans. Fins i tot recorden els discos de Juan Luis Guerra i el seu 4.40. És a dir, un àlbum dels anys vuitanta, el seu so. Òbviament, a l’estar gravant avui potser sona diferent, però els arranjaments estan pensats d’aquesta manera. Així que a finals de setembre o a principis d’octubre hi haurà un nou disc al carrer.

La seva música sempre ha reflectit molt amor. ¿D’on treu la inspiració per compondre-les?

L’amor és el motor de la meva vida i continuaré component a partir d’ell. Sens dubte, és el que em dona la inspiració, és la meva musa. També soc molt observador; de fet, la meva última cançó va néixer gràcies a un directe que vaig fer a Instagram en el qual vaig demanar al públic que m’expliqués una història per cantar-la. Així vam començar a jugar i d’aquell joc vaig escriure diverses cançons del disc passat. També m’inspiro en llibres, en lectures, com per exemple Encuentra tu persona vitamina, de Marian Rojas Estapé.

Com a veneçolà que resideix a Espanya, ¿com ha sigut observar la situació política i social de Veneçuela des de la distància?

El que desitjo, i crec que és el que el món sencer desitja, és que hi hagi llibertat i caigui la dictadura de Nicolás Maduro. Hi ha pocs països que encara siguinn dictadures i Veneçuela és un d’ells. Hauríem de viure en democràcia. Volem llibertat, no volem repressió. Somio amb la llibertat de Veneçuela i tinc l’esperança que això canviï algun dia i que sigui aviat, perquè el país i la gent ho necessiten.

¿Considera que és important que figures públiques com vostè alcin la veu en situacions polítiques i socials com aquestes?

Cadascú pot fer el que vulgui. Respecto molts músics que, lamentablement, només viuen de Veneçuela i no parlen de política, perquè es moririen de gana. En el meu cas, com que no visc de Veneçuela, ho puc fer, i per això ho faig. Crec que els artistes internacionals, si donem el nostre suport, podem fer-nos ressò del que està passant al món.

¿Veu possible tornar a Veneçuela en un futur per realitzar un concert a la seva terra?

M’encantaria, però perquè això pugui passar hi ha d’haver un canvi de govern.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Després d’aquesta trajectòria de tres dècades en la música, ¿hi ha algun repte o somni que encara no hagi complert i que li agradaria que arribés en el futur?

M’encantaria cantar amb Juan Luis Guerra, perquè tinc cançons que quedarien perfectament amb el mestre. A veure si més endavant escric una cançó, l’hi envio i la canta amb mi; seria un gran honor, l’admiro moltíssim.