Un ‘casament gai’ a la Galícia medieval

¿Podria un document gallec del segle XI haver reconegut la unió marital de dos homes? Aquesta qüestió és objecte d’un article que acaba de publicar el catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) José Miguel Andrade. En aquest comenta el document pel qual dos amics, Pedro Díaz i Munio Vandilaz, van subscriure el 1061 un acord legal pel qual es comprometien a compartir la gestió de la casa i església de Santa María de Ordes, probablement l’actual parròquia homònima del municipi d’Orense de Rairiz de Veiga. Però, ¿el document legal implicava alguna cosa més?

A l’article, publicat al portal de divulgació acadèmica The Conversation, sota el títol ¿Una boda entre dos hombres en el Ourense del siglo XI? es comenta el document que es conserva al cartulari del monestir del Salvador de Celanova, "un dels més importants del món hispànic en l’Alta Edat Mitjana", explica Andrade. Segons aquest expert, era habitual que dos laics no emparentats decidissin què fer amb béns eclesiàstics, com esglésies i monestirs, que solien ser propietat de famílies benestants. L’expedient enumera les funcions que havien de compartir, com atendre els hostes, vestir els serfs dependents i cultivar les terres i horts. S’especifica que tots dos tenen els mateixos drets al menjar, beguda i vestimenta. Però a més, es precisa que tot ho han de fer com "bons amics, plens de fidelitat i de veritat", i per sempre.

Segons assenyala el catedràtic de l’USC, això era "poc habitual" a l’època, però "no insòlit", ja que el text és un exemple de "fraternitat artificial", una fórmula legal rastrejable per bona part del món de l’Europa de l’Alta Edat Mitjana. "Van ser aquestes expressions emocionals, que podríem pensar que van més enllà del mer formulisme documental, les que han portat alguns historiadors a veure en aquest pacte alguna cosa més que un nou exemple d’aquesta fraternitat artificial", exposa l’investigador.

El document va ser citat pel medievalista nord-americà John Boswell (1947-1994) a la seva obra Las bodas de la semejanza, sobre les unions entre persones del mateix sexe des de l’Antiguitat clàssica fins a l’Edat Mitjana. Segons la hipòtesi de Boswell, el text "encobria una unió de tipus afectiva i marital entre dos homes".

També l’historiador granadí Eduardo de Hinojosa (1852-1919) ho va comentar com un exemple de "fraternitat artificial", però no ho va interpretar igual que Boswell, ja que "l’època en què va escriure aquest historiador i els estàndards mentals i culturals de la mateixa no eren els més propicis per endinsar-se en una història de sentiments, sexe o homosexualitat", argumenta José Miguel Andrade.

Consentides i reconegudes

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sí que va adoptar la interpretació de Boswell el filòleg i historiador gallec Carlos Callón, l’obra del qual Amigos e sodomitas (ed. Sotelo Blanco, 2011) es recolza en aquest document per defensar "l’existència, a l’Edat Mitjana, de relacions afectives entre persones del mateix sexe, consentides i reconegudes públicament", recorda el catedràtic d’Història Medieval de l’USC.

¿Podria ser aquest document un exemple d’un reconeixement medieval a la unió de dos homes? José Miguel Andrade deixa oberta aquesta pregunta i no ofereix una resposta concloent. "No és fàcil la tasca d’interpretar el document original", matisa. Però sí que deixa clara la idea que "l’Edat Mitjana dista molt de ser l’època fosca, retrògrada i salvatge que alguns continuen imaginant". "És important recordar que en aquests segles centrals de l’Edat Mitjana sorgeix fins i tot una literatura homoeròtica que ens parla d’una certa permissivitat i reconeixement de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe", remarca José Miguel Andrade en la conclusió del seu article per a The Conversation.