Fulletó sud-coreà per la fortuna del patriarca de LG

No és un pastís irrellevant. LG va fabricar la primera ràdio del país i avui, amb un valor de 10.000 milions de dòlars, és la quarta companyia nacional. També és el tercer productor global d’electrodomèstics i el cinquè de telèfons mòbils. Els seus negocis s’estenen al sector químic i al de les telecomunicacions, per fer la llista curta. Aquest elefantíac imperi exigeix una direcció harmoniosa, així que posar fi a les baralles hereditàries no és només una urgència per a la companyia, sinó per a l’economia nacional.

Testament inexistent

El dret sud-coreà estableix que, si no hi ha testament, la viuda rep un terç de la fortuna i la resta va a parts iguals a fills biològics i adoptats. A les tres dones els van arribar engrunes,només el 3% de les accions. A canvi van rebre altres béns familiars, mentre que el fill va assumir per complet els salvatges impostos successoris del 50% que estipula la llei per als patrimonis superiors a 2,3 milions de dòlars. Aquest havia sigut, va dir Koo Kwang-mo, el desig que va plasmar el seu pare en el seu testament perquè només la concentració del poder desincentivaria les perilloses pugnes familiars. El contrari, va afegir, perjudicaria el lideratge i la imatge corporativa en la societat. Si la viuda, Kim Young-shik, va tenir algun dubte, va pesar més la memòria del seu marit i la companyia.

Però aviat van emergir les trapelleries. Kim, de 72 anys, va saber després que el testament no existia. I més tard va patir l’oprobi que li neguessin les targetes de crèdit per acumular préstecs que no sabia que existien. El seu fill li va explicar per carta que els administradors de la companyia, escassos de fons, van acudir als seus comptes per pagar els impostos successoris que havia promès afrontar en solitari, i que planejaven tornar-los-hi aviat.

Algunes de les converses gravades en secret per la mare han sigut revelades en el judici. "El que més m’espanta és l’opinió pública. ¿Com es veurà la situació? Pensaran que algú s’ha tornat cobdiciós o que no cuido de la meva mare", prevé ell. Kim lamenta que el personal financer la rebutgi pel seu gènere. "No podem mantenir-nos en silenci quan els nostres drets, protegits per la Constitució i la llei, han sigut ignorats només perquè som dones", raonaven ella i les seves filles en la seva denúncia judicial.

El tribunal decidirà si l’acord firmat fa cinc anys és legítim. La discussió acaba amb el repartiment de riqueses. Les demandants han aclarit que no pretenen prendre el control de la companyia perquè la voluntat del pare sobre aquest aspecte era diàfana. En altres conglomerats patris, com Samsung, la dona ha anat conquerint parcel·les de poder. En LG, des que es va fundar fa gairebé 80 anys, s’han mantingut allunyades. Corea del Sud és una de les societats més patriarcals de tot el món.

Són només els negocis el que separa la família. Mentre s’enfronten per l’herència, s’alien als tribunals per revertir els impostos successoris. Els quatre van demanar que es recalculessin els seus béns i se’ls tornés una part de les taxes pagades. La seva petició va ser desestimada a l’abril.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

El lideratge i estructura dels chaebol o grans conglomerats sud-coreans són dinàstics. Alguns superen el PIB de molts països, però són gestionats com si es tractés d’una família. El patriarca ocupa el vèrtex i reparteix els càrrecs clau de la gestió entre pròxims. Així, no són estranys els fragorosos relleus generacionals. Els chaebol, traduïbles com a "clan" i "riquesa", van sorgir per aixecar un país devastat per la guerra. El Govern va concedir els projectes més grans a un grapat de companyies finançades amb crèdits estatals i el model va funcionar. Corea del Sud és avui una potència econòmica i tecnològica.

El seu rol com a motor i creador d’ocupació va justificar durant diverses dècades que es passessin per alt els seus abusos. Molts els veuen actualment com a paquidèrmiques i ineficaces relíquies i lamenten que únicament unes quantes famílies egoistes i propenses als tripijocs es puguin repartir la riquesa nacional i alhora frenin les petites empreses i start-ups.