Hitler, la seva mort i altres misteris

Van aconseguir, a més, que el Kremlin els permetés que el metge forense i l’antropòleg Philippe Charlier analitzessin la mandíbula extreta pels russos i poder confirmar que era la del Führer, segons les radiografies i la seva fitxa dental, una identificació que va permetre assegurar que sí que va morir al búnquer. També va poder veure el fragment de crani amb un forat de bala trobat posteriorment i que durant anys va estar perdut als arxius soviètics i va ser redescobert als 70, per casualitat, per un empleat. A Charlier no el van deixar realitzar-li proves científiques i, per tant, no va poder atribuir-lo amb certesa a Hitler.

Basant-se en els resultats de la investigació, que va divulgar amb el llibre La muerte de Hitler i incloïa els interrogatoris dels testimonis de les últimes hores al búnquer, Brisard reconstrueix en el còmic Hitler ha muerto, amb el dibuixant italià Alberto Pagliaro, el que va passar aquells primers dies de maig de 1945. Ho fa detallant la lluita intestina entre els dos principals serveis secrets de Stalin –la temuda policia del NKVD i el contraespionatge del Smersh– per fer-se amb les restes del líder nazi, provar que realment estava mort i manipular la informació sobre el seu final. Editat a França en tres volums, ara arriba a Espanya a través de Norma en un integral, amb un apèndix amb fotos i documentació sobre el destí de tots els personatges reals.

El Niu de l’Àguila

Si el còmic de Brisard i Pagliaro enfoca directament el final del líder nazi, el recent El nido. El último banquete de Hitler (Salamandra), obra de l’italià Marco Galli (Montichiari, 1971), es concentra en el seu ocàs. Es remunta als cinc delirants dies de juny de 1944 en què el dictador es va retirar al seu refugi als Alps bavaresos –el Niu de l’Àguila– durant els quals va tenir lloc el desembarcament aliat a Normandia, el dia D, que encarrilaria la derrota del Tercer Reich.

Galli dibuixa veraçment un genocida en decadència, turmentat per dolors, malsons i paranoies, addicte a les drogues que li donava el seu metge personal, el doctor Morell. Al seu voltant, Eva Braun i alts càrrecs nazis com Joseph Goebbels, el seu ministre de Propaganda, i afins al partit, que desfilen, convidats, a una festa d’excessos regada amb alcohol, drogues i sexe amb la qual sembla que volen fugir de la realitat de la derrota que, tot i que saben que s’acosta, ningú verbalitza.

Amb un ús clau del vermell i el negre, d’escenes d’un eixordador silenci i d’un tenebrisme que se situa entre l’element surrealista i el grotesc, l’italià busca, més que reflectir els fets històrics, captar l’esperit, l’arrogància i la baixesa moral dels que encarnen el mal.

Tornant al no menys excel·lent treball de Brisard, aquest presta més atenció als rocambolescos fets reals en un Berlín rendit, destruït i pres per les victorioses tropes russes, que protagonitzen violacions de dones i nenes, saquejos i assassinats, i on molts nazis alemanys es van suïcidar, emulant el seu líder.

Al búnquer i al jardí de la cancelleria, els soviètics van trobar els cadàvers calcinats de Goebbels, la seva dona Magda i els dels seus sis fills petits, a qui el matrimoni havia enverinat amb cianur abans de suïcidar-se ells mateixos. També van trobar-hi cremats i irreconeixibles dos cossos, suposadament de Hitler i d’Eva Braun, que un equip de l’Smersh, dirigit per la tinenta Elena Rjevskaïa, va robar la nit del 5 al 6 de maig per no deixar-los en mans del NKVD. Li van extreure la mandíbula i a ella li van ordenar ser la seva guardiana.

Segons les autòpsies, tots havien ingerit cianur i l’únic detall que podia constatar que el cadàver era el del Führer era la seva dentadura, i ho van aconseguir després d’interrogar el seu dentista, Fritz Echtmann, i la seva ajudanta, Käthe Heuserman. El primer examen forense no parlava de cap forat de bala al crani, i això satisfeia el desig de Stalin d’oferir el relat que Hitler hagués utilitzat només cianur per demostrar que va ser un covard que no havia tingut el valor d’engegar-se un tret.

El líder del NKVD, el temible Beria, i el de l’Smersh, el coronel Abakumov, es van embrancar en una tensa guerra interna per mantenir el seu poder i el favor i la confiança de Stalin. Perdre’ls significava ser enviat al gulag o directament a la mort, com els va acabar passant el 1953 i el 1954. Durant mesos van buscar i manipular la informació i l’Smersh va ocultar i canviar contínuament d’ubicació les restes, que oficialment van acabar el 1970 cremades pel KGB i les cendres, llançades a un riu de Magdeburg, a Alemanya.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Detencions, interrogatoris i tortures van acabar amb confessions dels testimonis de les últimes hores de Hitler al búnquer, entre ells el seu assistent, Heinz Linge. Va afirmar haver sentit un tret a l’habitació de Hitler i Eva Braun i, després d’entrar, haver vist els cadàvers, ell amb un tret a la templa. Els historiadors encara dubten si es va disparar ell si ho van fer els seus acòlits per preservar un final amb honor.

Les restes dentals, que ja s’ha confirmat que pertanyen a Hitler, segueixen a la seu del FSB (successor del KGB), al mateix paquet de tabac en què es van guardar el 1945. Als Arxius Nacionals de la Federació de Rússia hi ha el tros de crani, més sospitós, un misteri encara per resoldre.