'Barcelone', de Charles Trenet: un homenatge a la ciutat postal

A Trenet se’l considera el primer dels cantautors francesos, pioner en l’art d’interpretar les seves pròpies cançons en recitals despullats, sense més ingredients escènics. Nascut a Narbona, de mare catalana del nord, va passar vuit anys de la seva infància a Perpinyà i el seu cor apuntava al sud, com li passava a Georges Brassens (nascut a Sète) o al mig monegasc Léo Ferré.

Picada d’ullet al pasdoble

La gran ciutat de referència de la seva infància i joventut, així ho va explicar més d’una vegada, no va ser tant París com Barcelona, urbs que la família solia visitar i a la qual, passats els anys, li va dedicar una cançó que ve a ser un repàs als seus encants i una rendició davant el ball de la sardana, que apareix aquí associat a "un cercle d’alegria" en què "es reuneixen obrers i burgesos". Barcelone s’obre amb una picada d’ullet teatral al pasdoble que ràpidament deriva en un vivaç ritme de vals només interromput, a mitja cançó, per uns passos de sardana, just quan diu que, al sortir el sol, "els coloms tenen el seu primer menjar del dia a la plaça de Catalunya". Resulta ser una cançó simpàtica, amable, deliciosa, amb mencions a la Rambla i al Tibidabo i imatges d’enamorats que ballen al so de les campanades que ressonen entre els carrerons del nucli antic. I amb aquest homenatge a la sardana com un ball que, als seus ulls, transcendeix diferències i classes socials amb el seu "ritme a l’uníson".

S’ha de dir que Trenet no pot reprimir un sospir final quan adverteix que, si bé Barcelona li ha donat la felicitat, quan torna a París la troba cada dia més bonica.

Vuit anys abans, ell ja havia gravat una peça titulada La jolie sardana inspirada en la localitat de Cotlliure. I hi ha encara una altra picada d’ullet a la cultura catalana en la seva versió del popular Volem pa amb oli (registrat amb calamitosa ortografia com a "Boulem pam boli"). A la xarxa és possible trobar el seu cant de La marsellesa en català amb Salvador Dalí, fet per a la cadena televisiva francesa ORTF. Trenet deia que entenia aquesta llengua, però amb prou feines la parlava, almenys en públic. "Per timidesa", assegurava a l’entrevista que Àngel Casas li va fer a TV3 el 1987, en un temps en el qual, ja septuagenari, tenia aspecte d’emissari de temps llunyans, sense perdre el somriure i el charme.

Lluny quedaven les seves actuacions a Barcelona: les primeres, als anys 30, de les quals amb prou feines hi ha constància escrita, i d’altres de més sonades en dos escenaris ja desapareguts, el Roserar (el 1951) i la sala Rigat (1953). Però l’autor de peces com La mer (que els nord-americans van descobrir en clau de swing, en la veu de Bobby Darin, convertida en Beyond the sea), Que reste-t-il de nos amours o Boum! encara va tenir temps d’oficiar un últim recital a la ciutat, el 1991 al Tívoli.

Si París tingués la Rambla

Barcelone és en bona mesura una targeta perfumada de la ciutat, i com a tal la va tractar Sisa al seu àlbum més original, titulat precisament Barcelona postal (1982). Obra aquesta concebuda amb l’artista multidisciplinari Antoni Miralda en la qual, enredant-se amb sons i converses captades al vol en carrers, places i mercats, sonen cançons barcelonòfiles que posseeixen un variat origen, d’autors com ara Stephen Sondheim, Maurice Chevalier o Gato Pérez.

Notícies relacionades

El renaixement de Delpozo

L’acolorida Ágatha Ruiz de la Prada obre la passarel·la de Madrid

La de Trenet, Sisa la fa seva amb un francès gustosament macarrònic, afegint aquí una pinzellada final: "Oh là là, si Paris avait la Rambla...", deixa anar com a rèplica a la rematada original del seu autor. Versió amb arranjament d’Agustí Fernández en què intervé, com en tot l’àlbum, un all stars de l’escena laietana i voltants, músics com Josep Maria Bardagí, Kitflus o Rafael Escoté.

Trenet va morir l’any 2001 i Sisa continua vivint al centre de Barcelona, aliè al tràfec guiri, com si hagués optat per quedar-se allà per sempre en honor a aquella ciutat de postal, de reclams bonics, poètics i inofensius, sense aglomeracions ni incomoditats. És fantàstic poder viure en una postal, viure a Barcelone.