"Les pantalles estan destruint els nostres nens"

Cristina Gutiérrez (Burg auf Fehrman, Alemanya, 1967) és educadora emocional i directora de La Granja, tant a Santa Maria de Palautordera (Barcelona) com a Fuentidueña de Tajo (Madrid), centres per on passen anualment 40.000 nens i joves, d’entre 3 i 18 anys, per conviure amb 50 mestres i professionals de tot tipus i, fins i tot, animals, per aconseguir el millor llibre d’estil de la vida. És la persona més capacitada per poder pronunciar la frase del replicant de Blade Runner: "He vist coses que no creuries... Atacar naus en flames més enllà d’Orió".

La Cristina, autora d’un munt de llibres sobre l’educació dels nens, és aquí perquè vol fer una crida última i definitiva perquè, des d’ara mateix "o quan es pugui", es prohibeixi als nens menors de 5 anys l’ús de tota mena de dispositius mòbils, ja que, ara sí, 10 anys després de l’inici de la seva utilització, s’ha pogut demostrar científicament que el mal que produeixen al cervell dels nens "és brutal, horrible, gairebé, gairebé, irrecuperable. No sé si ho podríem comparar amb la cocaïna, però els resultats que es coneixen són demolidors".

La Cristina, que, efectivament, ha vist coses que no creuríem, anhela i desitja que l’avantprojecte de llei que el Govern central ha començat a preparar amb un grup d’experts ("¡tant de bo em truquin!", diu somrient) prohibeixi "totalment" l’ús de pantalles a nens menors de 5 anys.

Escoltem-la. "Els pares ja no poden més. Els educadors ens estem tornant bojos. Això no hi ha manera de frenar-ho, així que l’únic que ens facilitaria les coses a tots és que el Govern prohibís que els nens tinguessin dispositius mòbils. Miri, jo, fa uns anys, era partidària d’educar en el bon ús, que és l’alternativa a prohibir. Però he vist i sé coses tan terribles, confirmades pels investigadors, i ara ja soc partidària, com moltíssims dels meus col·legues, que es prohibeixin totalment".

Tots els estudis que té la Cristina, tots, parlen que "només" el 24% dels pares consultats, i n’han sigut desenes de milers, reconeixen que donen exemple de comportament equilibrat en l’ús del mòbil davant els seus fills, cosa que significa que el 76%–¡el 76%!– no ho fan.

Així és impossible aconseguir que els nens canviïn el bolígraf, els apunts i els llibres per qualsevol de les seves pantalles. "Les pantalles, amb els colors, el so i la imatge, alimenten la dopamina, que és l’hormona del plaer. Com més hores de pantalles, més coses vull, i, a més, és tan fàcil aconseguir-les que mai en tinc prou. I m’aïllo. I no em relaciono. I em tanco. I acabo tenint por del que és desconegut. És a dir, tot".

Notícies relacionades

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La guerra, un espectacle multiusos

Un estudi recent de l’Institut Superior Tecnològic Tsáchila, a l’Equador, que coincideix amb moltíssimes altres investigacions recents, assegura, ¡i això sí és aterridor!, que "els nens petits que han estat més de dues hores al dia davant d’una pantalla tenen l’escorça prefrontal més petita i molt menys desenvolupada que els que no han tingut pantalla".

"L’escorça prefrontal és el nostre director d’orquestra, el lloc on se situen les activitats més evolucionades de l’ésser humà", explica la Cristina amb una inquietud enorme. "Allà se situen la paciència, la regulació de les funcions, la capacitat de discernir, d’aprendre, la concentració, tot el que té a veure amb la memòria... Aturem-ho, sisplau. Més llibres i menys pantalles. Més convivència i menys tancar-nos a l’habitació. Però comencem per nosaltres, els adults".