Grans títols de la Mostra

‘BITELCHUS BITELCHUS’ (de Tim Burton)

¿Necessita el món una seqüela de Beetlejuice (1988)? ¿Té sentit que la pel·lícula inaugural de la Mostra sigui una de dissenyada exclusivament de cara als multicines? És evident que ni els que han pagat a Burton Bitelchus Bitelchus ni Alberto Barbera, director del certamen, opinen com la majoria de nosaltres sobre això. La primera pel·lícula, recordem-ho, explicava la història d’una parella acabada de morir que contracta els serveis de la criatura demoníaca titular perquè foragiti els nous habitants del que va ser casa seva. No se sap gaire res de l’argument d’aquesta continuació, deixant de banda el fet que, segons va afirmar el director mateix, es basa en la transformació que Burton va experimentar al seu dia, "d’adolescent que agrada molt a adult ridícul".

‘WOLFS’ (de Jon Watts)

Es presentarà a la Mostra només uns dies abans d’estrenar-se comercialment a bona part del món, i per tant ens donarà l’oportunitat perfecta per comprovar si George Clooney i Brad Pitt tenen la mateixa tirada entre els paparazzi que van exhibir el 2008, quan van assistir plegats al certamen per presentar Cremeu-ho després de llegir-ho (2008). En la nova pel·lícula, la seva primera col·laboració actoral en més de tres lustres, encarnen dos criminals rivals que són contractats per fer la mateixa feina.

‘QUEER’ (de Luca Guadagnino)

Protagonitzada per Daniel Craig en la pell d’un americà instal·lat a Ciutat de Mèxic que, a fi de resoldre les seves obsessions sexuals i les seves pulsions mortíferes, parteix a la recerca de la droga absoluta: l’ayahuasca. Està basada en la novel·la curta homònima que William S. Burroughs va escriure el 1952 com a continuació de Yonqui, però que es va mantenir inèdita fins al 1985 pel retrat tan agosarat del desig homosexual i la drogoaddicció. El 2023, recordem-ho, la vaga d’actors i guionistes nord-americans va impedir que Guadagnino i la seva llavors nova pel·lícula, Rivales, inauguressin aquella edició de la Mostra malgrat haver sigut originalment seleccionats per fer-ho.

‘LA HABITACIÓN DE AL LADO’ (de Pedro Almodóvar)

El primer llargmetratge que Almodóvar roda en anglès –en part com a assaig ja va filmar en aquest idioma els curts La voz humana (2020) i Extraña forma de vida (2023)– està protagonitzat per Tilda Swinton i Julianne Moore en la pell de dues amigues de joventut que es retroben, en circumstàncies lamentables, després de molts anys sense saber res l’una de l’altra. I a partir d’aquesta premissa aborda temes com la guerra i la mort, tot i que, segons la defineix el manxec, és la història d’una mare imperfecta i una filla ressentida que es mantenen allunyades l’una de l’altra a causa d’un "profund malentès". ¿Quants temes hi ha més almodovarians que aquest?

‘MARIA’ (de Pablo Larraín)

Amb aquest film, Larraín posa fi a la seva trilogia de biografies sobre dones del segle XX icòniques i incompreses. Si a Jackie (2016) va transformar Natalie Portman en Jacqueline Kennedy i a Spencer va convertir Kristen Stewart en Diana de Gal·les, ara ens mostrarà Angelina Jolie en la pell de Maria Callas, soprano perfecta i tema per a la premsa sensacionalista en bona mesura a causa del seu idil·li amb el magnat Aristotelis Onassis, que l’acabaria abandonant precisament per Kennedy. Tant Portman com Stewart van acabar sent nominades a l’Oscar al seu dia per haver paticipat en la saga, així que potser Jolie ja hagi començat a preparar el discurs, per si de cas.

‘APRIL’ (de Dea Kulumbegashvili)

Suposa la tornada a la direcció d’una cineasta que el 2020 es va coronar al festival de Sant Sebastià a l’obtenir-hi tres premis gràcies al seu primer llargmetratge, Beginning, entre ells la Concha d’Or a la millor pel·lícula i la Concha de Plata a la millor direcció. En aquesta ocasió, Kulumbegashvili se situa a la Geòrgia rural per explicar la història d’una ginecòloga que practica avortaments malgrat que les lleis del país no ho permeten. A més, la seva professionalitat és posada en dubte després de la mort d’un nounat que estava sota la seva cura.

‘BABYGIRL’ (de Halina Reijn)

El 2022, Reijn va estrenar una comèdia negra formidable, Muertes, muertes, muertes (2022), que no va rebre prou atenció; per si mateix, la participació en el concurs d’un festival com la Mostra garanteix més interèes. Si l’aparença no enganya, es tracta d’un thriller eròtic en la línia dels que Adrian Lyne va dirigir a finals dels 80 i principis dels 90, i està protagonitzat per una executiva que s’embarca en una relació sadomasoquista amb un home molt més jove. La protagonitza Nicole Kidman, que fa 25 anys va viatjar a la Mostra per presentar Eyes wide shut. El repartiment també inclou Antonio Banderas.

‘MARCO’ (Aitor Arregi i Jon Garaño )

Enric Marco va passar 30 anys explicant la seva dramàtica història, centrada en les crueltats i vexacions sofertes en el camp de concentració de Flossenbürg, i gràcies a ella va obtenir fama, condecoracions i empatia transnacional. El 2005, però, es va descobrir que la seva veritat era un frau. Els detalls de la invenció i els motius que el van impulsar a crear-la centren la nova pel·lícula de l’equip creatiu format Jon Garaño, José Mari Goenaga i Aitor Arregi, que gràcies a aquest film participen per primera vegada en un festival internacional després de ser guardonats en el de Sant Sebastià amb els seus dos llargmetratges anteriors, Handia (2017) i La trinchera infinita (2019).

‘JOKER: FOLIE À DEUX’ (de Todd Phillips)

Tots els que al seu dia havien qüestionat la conveniència d’incloure una pel·lícula d’aquest perfil en la competició del Festival de Cine de Venècia van haver d’empassar-se les paraules quan Joker (2029) va guanyar el Lleó d’Or en el certamen, abans de recaptar 1.000 milions de dòlars en taquilla i de guanyar dos premis Oscar, entre ells el de millor actor per a Joaquin Phoenix. En canvi, és clar, l’anunci de la presentació de la seva seqüela en la Mostra d’aquest any no va sorprendre ningú, però sí que va revifar la incertesa. ¿Com es deu haver espavilat Phillips per convertir l’idil·li destructiu entre el Joker i Harley Quinn en tema d’un musical? Estem a punt d’esbrinar-ho.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘LOS AÑOS NUEVOS’ (de Rodrigo Sorogoyen)

La Mostra s’ha consolidat com a aparador de sèries de prestigi presentant tant les noves ficcions episòdiques d’Alfonso Cuarón –Disclaimer, amb Cate Blanchett– i Thomas Vinterberg com la tornad de Sorogoyen després d’Antidisturbios, una de les produccions espanyoles per a la petita pantalla més aclamades. Es tracta d’una reflexió sobre les relacions de parella dividida en dues parts de cinc capítols, i suposa la tercera visita al festival italià del madrileny, que el 2022 va formar part del seu jurat oficial i el 2019 va presentar-hi el seu cinquè llargmetratge, Madre.