Oasis tornarà el 2025 amb una gira pel Regne Unit i Irlanda

La reaparició serà el 4 i 5 de juliol a Cardiff (Principality Stadium), a la qual seguiran quatre concerts a Manchester, la ciutat d’Oasis (11, 12, 19 i 20, Heaton Park), quatre més a l’estadi de Wembley, a Londres (25 i 26 de juliol, 2 i 3 d’agost), més dos a Edimburg (Scottish Gas Murrayfield Stadium, 8 i 9 d’agost) i dos a Dublín com a tancament (Croke Park, 16 i 17). Venda d’entrades imminent, a partir d’aquest dissabte.

Descartats, almenys per al 2025, els concerts en altres països d’Europa, aquestes seran les opcions més pròximes per als fans espanyols, que van poder veure Oasis per última vegada el 2009, a la gira que va precipitar el daltabaix de la banda. Invocant les seves famoses baralles internes, els Gallagher van llançar un missatge a X de tons epicoirònics: "Les pistoles s’han silenciat / Les estrelles s’han alineat / La gran espera ha acabat / Vine a veure-ho / No serà televisat", diu la nota, amb una picada d’ullet final a la cançó de Gil Scott-Heron The revolution will not be televised.

No hi ha al·lusions a un nou àlbum ni a cançons noves. Només concerts, el que avui mou més diners amb riscos mínims quan es tracta de grans noms i de llargues esperes. Tampoc s’ha precisat quina versió d’Oasis es veurà en escena, si bé aquests dies la premsa britànica ha parlat d’una formació sense altres membres originals i que comptaria amb els músics que integren els High Flying Birds, la banda de suport de Noel Gallagher en els últims temps (en la qual figura un exmembre de la segona etapa d’Oasis, 1999-2009, el guitarrista Gem Archer).

Oasis és entès com el grup de Noel i Liam Gallagher, i poc sembla importar la resta de l’alineació, tot i que, en cas de confirmar-se, els fans històrics fàcilment enyoraran els titulars dels tres primers àlbums, inclòs aquell referencial debut Definitely maybe: Paul Bonehead Arthurs (guitarra), Paul Guigsy McGuigan (baix) i Tony McCarroll (bateria). El disc de temes com Live forever, Rock’n’roll star o Shakermaker compleix 30 anys demà i es reedita amb material inèdit, maquetes originals que, segons Noel Gallagher, estaven desaparegudes des d’aleshores.

Dir ‘mai de la vida’

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

De fet, Arthurs ha format part de la banda amb què Liam Gallagher ha girat aquest any, que aquest estiu s’ha decantat per un guió integrat exclusivament per cançons de Definitely maybe. Concerts que s’han pogut llegir com un vaticini de l’anunci que vindria. A aquestes pistes es van sumar últimament altres senyals que suggerien una suavització de posicions en l’etern pols Noel-Liam, amb declaracions del primer, l’any passat a la BBC, en les quals advertia, al respecte d’una reunió, que "mai pots dir mai de la vida".

La sempre estrident relació entre els dos germans va esclatar el 28 d’agost del 2009, a París, quan Liam va irrompre al camerino de Noel brandint la guitarra favorita d’aquest a tall de destral i clavant amb aquesta alguns batzacs que la van fer malbé (però a tot se li’n pot treure partit: Noel va fer restaurar la bonica i ja mítica Gibson ES-355 i va acabar en una subhasta a París, l’any passat, on va ser venuda per 325.000 lliures, prop de 400.000 euros). Pocs dies enrere, Oasis ja havia hagut de suspendre un concert al V Festival, a Chelmsford, per una indisposició de Liam, que aquest va atribuir a una laringitis i Noel a una ressaca (la qual cosa va motivar una demanda del germà petit). Allò va ser el final: Noel va anunciar que abandonava la banda i Oasis va deixar d’existir. Un episodi de pur folklore del rock’n’roll que ara sembla que queda molt lluny, veurem si només temporalment.