Sota la platja, les llambordes

Entrada la nit, des del lavabo, el cop sec d’un cos contra el terra va sobresaltar la dona. El seu marit, de 36 anys, es va precipitar a terra després d’intentar penjar-se amb el cinturó, que havia lligat per sobre de la mampara del bany. Sorprès per la dona, es va posar dret i va començar a cridar. La dona va tenir temps d’agafar un dels nens, sortir de la casa i alertar els veïns, que van trucar a la policia. Va resultar que l’home no volia tornar a la rutina, agreujada per un canvi tecnològic en la seva empresa davant el qual dubtava poder adaptar-se. Acabava d’activar-se la síndrome postvacacional en grau extrem. Le jour de gloire était arrivé. Més tard els explicaré el final.

Sis de cada deu espanyols patiran estrès al tornar a la seva feina al setembre. Fins a un 38% s’incardinen en el que es coneix com a depressió postvacacional, segons l’empresa de software de recursos humans Bizneo HR. La companyia afirma que vuit de cada deu espanyols són infeliços amb la seva ocupació, cosa que enllaça amb un altre informe de Mapfre que assegura que "en gran part del nostre entorn, la feina es té per una activitat negativa, obligada i sacrificada; en les societats en què es considera la feina com una cosa creativa i amb sentit per si mateix, l’estrès postvacacional gairebé no existeix".

Espantada perquè el segon dels seus fills encara es trobava al pis, la dona va tornar. Quan l’home va tornar a blindar l’apartament, la policia ja estava desplegada al carrer. Durant dues hores, un negociador va mirar de convèncer-lo per sortir de la casa. "¡No vull tornar!", insistia l’altre. La seva amenaça de saltar per la finestra va inquietar l’agent. Poc després van arribar els GEO, i malgrat això el nostre home no va acabar de creure’s que el negociador fos realment un inspector del cos.

Sosté Mapfre que tornar a la feina arriba a ocasionar quadres d’estrès agut, ansietat, depressió, disminució del rendiment, palpitacions, sudoració, augment de les freqüències respiratòria i cardíaca, canvis d’humor, etc. Durant el que hauria d’haver sigut un període de sangria, paella i sessions intensives de platja, el turista francès va pensar el que li esperava al tornar: monotonia, sou discret i un entorn laboral que va abandonar artesà i retrobaria poblat de disquets d’1,44 megues i l’Apple Mac Os 8 que acabava de presentar Steve Jobs. Al seu cap sonava al revés una de les proclames més populars del Maig del 68: sota les llambordes, la platja. Després de la platja només hi podia haver paviment i asfalt. "Con su vergüenza al hombro partió huraño / a la ceniza del hogar sombrío / donde pasar a solas con el frío / y exceso de fatigas todo el año" (De un sueño malo, Juan Perro, 1997).

Trastorn depressiu

Va exigir al policia que li mostrés la placa des de la finestra d’un pis veí, cosa que l’agent va fer mentre indicava a la dona que li llancés les claus, agafés els seus fills, tragués el forrellat de la porta i es posés fora de perill. Al cap de pocs minuts, el pis es va omplir d’uniformes.

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

L’habitual és que una depressió postvacacional duri de dos a tres dies, 15 en casos extrems. Una ambulància va traslladar T. D. B. a la Unitat de Psiquiatria d’un hospital. Sense antecedents de salut mental, els metges van diagnosticar trastorn depressiu causat pel final de les vacances.

Pla zenital de Benidorm i pla seqüència sobrevolant un mapa de satèl·lit fins a descendir sobre una petita ciutat francesa. A l’interior d’una impremta, un home taciturn de 36 anys encén un ordinador. Fos a negre. Final.