Política i moda

Felip VI es va saltar el protocol

Observo com Felip VI va arribar ahir a la Copa Amèrica vestit amb el polo oficial de la competició, uns texans clars amb calçat esportiu i una gorra blava a conjunt on diu «Barcelona». Un ‘look’ informal per seguir unes regates.

Felip VI es va saltar el protocol
3
Es llegeix en minuts

Per afegir-hi un punt més casual, el monarca ahir va caminar amb una mà a la butxaca com un adolescent despreocupat.

Com també ha fet la resta de la seva família durant els Jocs Olímpics; amb el seu aspecte relaxat i uniformat, Felip VI projecta una imatge pròxima de pertinença i suport al grup, al projecte. De la mateixa manera, fa uns dies, el rei també es va mimetitzar amb una guaiabera blanca amb la resta de mandataris convidats a un sopar amb motiu de la investidura del nou president de la República Dominicana. Tot i això, per a la presa de possessió de Luis Abinader, Felip VI va preferir saltar-se el dress code decretat per als homes assistents a la cerimònia des de 1973. En comptes de presentar-se amb vestit blanc i corbata negra, el cap d’Estat espanyol hi va acudir amb un vestit gris. El look va cridar l’atenció i va obrir un debat sobre si Felip VI s’havia saltat l’etiqueta de l’esdeveniment o no. Per descomptat, com és costum al nostre país, tots els mitjans i presumptes experts van mirar de justificar l’estirabot del monarca amb excuses que aniré desmuntant sense gaire dificultat.

Un dels arguments oferts i que més pes va tenir és que al nostre país no és costum vestir de blanc (¿i la guaiabera sí?). Si bé és cert que les tonalitats del vestit s’han anat reduint fins a només quedar bàsicament en negre, blau marí i gris marengo (demaneu-ho a Barack Obama, que 10 anys després encara recorda la bronca que li va caure per haver gosat oferir una roda de premsa amb un tan suit); a vegades hem vist el marit de Letizia vestit de blanc o crema. Busqueu-ne l’abillament quan va visitar la seva mare a l’hospital o en la conjuntada foto de tota la família en tons beix a Lloret de Mar aquest juliol. Fins i tot, sent príncep d’Astúries, sí que va complir amb el beix en la presa de possessió del president dominicà Danilo Medina el 2012.

Es va arribar a defensar que a Espanya el blanc no es fa servir en política i només es reserva per a actes religiosos. Deu ser per això que cada vegada que el cap d’Estat vesteix l’uniforme de l’armada molts el comparen amb el nen que es vesteix de mariner per a la comunió...

Una altra de les ridícules possibilitats que oferien aquests dies els mitjans per salvar el rei de certes crítiques rebudes a la República Dominicana és que Felip VI estava de dol per la mort d’un cosí. Una altra vegada, recorrem a l’hemeroteca i comprovem ràpidament que ja Joan Carles I vestia de gris en les investidures dominicanes. I el 2016, Felip VI va emular el seu pare. De fet, en aquella ocasió, va coincidir estilísticament amb Rafael Correa, també de gris (si no vols vestir de blanc, és una de les tonalitats de vestit més estiuenca). Evo Morales tampoc va complir amb el codi estilístic demanat, ja que vestia el seu característic vestit d’alpaca sense coll.

Notícies relacionades

També alguna estilista ha arribat a apuntar que el rei s’ha de diferenciar de la resta d’assistents per qüestions de seguretat, com li passava a Isabel II. Felip VI fa dos metres, estimats. És impossible que els segurates el perdin de vista encara que vagi mimetitzat amb centenars de persones.

En fi, Felip VI sí que es va saltar el dress code. I això, per a mi, no implica cap problema ni insolència diplomàtica ni falta de respecte a l’amfitrió. En un sistema democràtic compromès amb la llibertat d’expressió: pots recomanar un codi estilístic, però mai imposar-lo. El problema, benvolguts meus, és que tots aquests que van sortir fa uns dies com feres a defensar el vestit gris de Felip VI són els mateixos que demanaven el cap de Gustavo Petro per no enfundar-se un frac per a un sopar amb els reis d’Espanya. Potser el colombià hauria tingut més sort amb tota aquesta colla de beneits si s’hagués excusat dient: "Al meu país no són costum els símbols oligàrquics". Perquè la discussió ni llavors ni ara era estilística. Només classista.