Fallida però peculiar

E l cuervo, nova versió de la sèrie de còmics de James O’Barr ja portada al cine per Alex Proyas als 90, arriba amb el rum-rum de pel·lícula desastrosa. Les crítiques americanes no són generoses amb ella. ¿És realment una catàstrofe? No. De fet, de vegades és difícil entendre el caprici que hi ha darrere de les simpaties i antipaties cap a determinades pel·lícules. El cuervo és una pel·lícula amb problemes evidents, però també té coses interessants, sobretot en relació amb l’espai que ocupa en el cine comercial contemporani. Bàsicament perquè, de forma voluntària o no, va per lliure en molts sentits. La seva estètica, el seu profund pessimisme, el seu romanticisme anyenc, la seva manera de representar la violència (inesperadament lletja, crua i grotesca) i fins i tot determinats recursos i solucions visuals estan totalment fora del temps, no estan de moda en pel·lícules de les dimensions d’El Cuervo. Té alguna cosa d’acte de resistència a les inèrcies i als patrons del present. Per això sap greu que la seva estructura sigui tan inconsistent. La narrativa és massa beneita per sostenir el pes dels seus encerts. A la història d’Eric / El Cuervo (Bill Skarsgård) li falta un mínim d’elaboració, sobretot en la manera de mostrar el protagonista, i li sobra insistència en plantejaments evidents. El relat avança a batzegades, amb dificultat per sostenir les idees conceptuals i visuals més interessants de la proposta.

Notícies relacionades

El renaixement de Delpozo

L’acolorida Ágatha Ruiz de la Prada obre la passarel·la de Madrid

‘El cuervo’

Rupert Sanders (Estrena: 30/08/2024)