La parella, malgrat tot

Ben pensat, entre una unió sentimental i una ruptura no hi ha tanta distància. Els dos processos impliquen un canvi a la recerca de la satisfacció personal i l’autorealització, i per tant tots dos poden resultar esperançadors. En aquesta idea, entre d’altres, es basa la nova pel·lícula de Jonás Trueba, retrat d’una parella, l’Ale i l’Álex, que decideixen organitzar una festa per celebrar que se separen després de gairebé 15 anys junts, i que amb això sembren el desconcert entre els amics i familiars. Tots dos semblen mirar de convèncer els altres i a si mateixos que la ruptura els ajudarà a créixer individualment, però el cert és que veient-los interactuar a la pantalla queda clar que estan fets per viure plegats.

Paradoxalment, planificar la celebració els va unint més i més, i Trueba estructura el procés en forma de successives variacions de les mateixes situacions, amb les quals sembla donar per bona la teoria de Kierkegaard, citada a la pel·lícula, segons la qual la felicitat està en la repetició. En el cas de l’Ale i l’Álex, la recurrència de certs rituals sembla que és el seu intent de preservar alguna cosa del que van tenir mentre sigui possible, fins que el seu temps compartit arribi realment al final.

Mentre els contempla, Volveréis barreja episodis de la seva vida amb fragments de la pel·lícula que estan fent junts, ella com a directora i ell com a actor, i així difumina les fronteres entre veritat i ficció i entre realitat i artifici mentre trufa el relat d’al·lusions cineastes com Truffaut i Bergman. En qualsevol cas, aquesta voluntat referencial i experimental –habitual en el cine del madrileny, d’altra banda– en cap moment arriba a interferir en l’encantador sentit de l’humor de la pel·lícula, ni en la seva tendresa i calidesa, ni en el seu subtil però rotund poder de seducció.

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

‘Volveréis’

Jonás Trueba (Estrena: 30/08/2024)