‘El cuervo’, després de dècades de maledicció

Tant al món de Hollywood com en el dels còmics, els morts esperen permanentment ser ressuscitats. I per això té sentit que, en forma de reboot, El cuervo (1994) cobri nova vida 30 anys després d’erigir-se en pel·lícula de culte gràcies a la seva llavors nova manera d’envernissar convencions del cine de terror i del d’acció a base d’estètica MTV i, sobretot, al terrible succés ocorregut durant el seu rodatge: la mort accidental de l’actor Brandon Lee, als 28 anys i a punt d’arribar a l’estrellat, a causa d’un tret.

Dirigida per Rupert Sanders, la nova versió arriba als cines després d’un procés de gestació tortuós. El projecte va començar el seu desenvolupament fa 15 anys, i al llarg d’aquest temps han estat vinculats temporalment a ell actors com Jason Momoa, Bradley Cooper, Mark Wahlberg i Channing Tatum, guionistes com el músic Nick Cave i directors com els espanyols Juan Carlos Fresnadillo i F. Javier Gutiérrez; cap d’ells ha acabat figurant en els crèdits. Malgrat aquesta accidentada trajectòria, la pel·lícula aspira a acabar amb la maledicció que sembla pesar sobre El cuervo una marca associada a la tragèdia des de molt abans de l’esdevingut a Lee.

Ja la novel·la gràfica que va servir de model a la pel·lícula de 1994 havia sigut producte del dolor i el dol. El seu autor, James O’Barr, la va concebre després que, tenint ell 18 anys, la seva nòvia fos assassinada per un conductor borratxo. O’Barr va invocar la seva ràbia i la seva tristesa per donar forma al protagonista del còmic, Eric Draven, un guitarrista de rock que, després de ser brutalment assassinat junt amb la seva xicota, reviu d’entre els morts gràcies a la intervenció d’un corb sobrenatural per venjar-se dels seus botxins.

Missatge anònim

Els productors de la que acabaria sent la primera adaptació cinematogràfica d’aquest llibre ja havien encarregat la seva direcció a Alex Proyas –llavors avesat exclusivament a l’àmbit de la publicitat i el videoclip– quan, pel que sembla, van rebre a les seves oficines un missatge telefònic anònim que els avisava que passarien coses molt dolentes si feien la pel·lícula. ¿Com culpar-los per haver fet cas omís?

Des del principi, la filmació va estar envoltada d’una atmosfera de caos que les gèlides temperatures i les presses derivades de les estretors pressupostàries van contribuir a intensificar, i en els seus primers dies els accidents es van succeir: un electricista va ser electrocutat i va acabar sent víctima de cremades que li van deformar el rostre; un fuster es va travessar la mà amb un trepant, i un especialista va patir ferides greus després de caure d’una teulada; una part dels decorats va quedar destruïda i d’altres van ser arrasats pels efectes d’un huracà. ¿Què més podia passar?, sens dubte s’ho preguntaven alguns.

La resposta va arribar durant el rodatge de l’escena en què l’heroi, després de tornar a casa i descobrir que una banda de facinerosos estan violant la seva dona, és assassinat a trets per un d’ells. La pistola utilitzada per filmar-la havia sigut utilitzada dues setmanes abans amb bales de fogueig defectuoses, i part d’una havia quedat allotjada al canó; al ser disparada l’arma de nou, aquell tros de plom va sortir disparat amb una força similar a la d’una bala real, perforant l’abdomen de Lee i esquinçant-li l’aorta. L’actor va morir després de passar 12 hores en el quiròfan. Dit d’una altra manera: va morir d’un tret, just com el seu personatge a la pel·lícula; i, també com ell, ho va fer poc abans de la data en què tenia previst casar-se amb la seva nòvia.

Després del succés, Proyas va voler abandonar la pel·lícula, però el van aconseguir convèncer perquè l’acabés a tall d’homenatge tant a Lee com a la seva promesa. Finalment, El cuervo va ser completada recorrent a l’ús de dobles i retocs digitals i, sens dubte gràcies en part a la morbosa fascinació generada per la seva intrahistòria, va ser un èxit a la taquilla.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La nova pel·lícula no és sinó la cinquena pertanyent a una saga que també ha generat una sèrie de televisió i dos projectes de seqüela, un de dirigit per Rob Zombie i l’altre pel raper DMX, que no van arribar a tirar endavant. Al parlar-ne en els últims mesos, Sanders ha mirat de distanciar-la de l’original mentre la descrivia com un homenatge a Lee.

Sigui com sigui, i malgrat ser molt diferent, al veure aquesta versió d’El cuervo és inevitable pensar en aquella altra, més que res per trobar-la a faltar. Les crítiques extremadament negatives amb què arriba precedida a Espanya estan del tot justificades. ¿Podria significar la seva mala acollida el final definitiu de la saga i, per tant, un descans definitiu per a la memòria de Lee? Més val no apostar per això.