Laia Aguilar aborda la complexitat de les relacions familiars

Ens trobem amb l’escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1976) en una bonica terrassa d’un hotel davant el port de Barcelona. L’altura permet veure en primera línia la immensitat del mar i ajuda a crear una atmosfera gairebé màgica que encaixa perfectament amb allò que suscita el nou projecte de l’escriptora. Tots aquells mars (Columna), que va sortir a la llum dimecres passat, proposa un viatge en el qual el mar, l’illa de Formentera i la màgia de les llegendes i les faules guien el lector entre les dificultats de les relacions familiars i un misteri del passat sense resoldre.

La història tracta de dues germanes, la Greta i la Julieta, que estiuegen a Formentera. La petita, la Julieta, desapareix una tarda en què totes dues estaven a la platja. La novel·la comença dues dècades més tard del succés. És llavors quan la Greta torna a l’illa per cuidar la seva àvia Matilde i es retroba amb la seva mare, l’Helena, amb qui no té una bona relació, i amb el Max, un amic de la infància.

"La Laia captura la complexitat de les emocions humanes", explica la seva editora, la Gloria. "Furga en la culpa, l’odi, l’amor, les relacions familiars, el perdó, la gelosia, la màgia i la fantasia…", afegeix tot seguit. Un equilibri entre la realitat i la ficció que obliga el lector a estar atent, davant l’encanteri de les llegendes que absorbeix i fa dubtar de què és o no és real.

Mites i faules

Abans de començar a escriure la seva nova novel·la, va caure a les seves mans un llibre de faules i llegendes de l’illa de Formentera. "Soc bastant realista, però m’agrada molt aquest món de mites i faules", explica Aguilar. Un dels seus personatges principals, la Matilde, aporta aquest punt fantàstic. "Ella veu fantasmes, sirenes i criatures del mar i parla amb ells". Posidònia, corals, balenes, sirenes, tresors amagats… Són elements que acompanyen i donen vida als personatges de la novel·la.

¿Però d’on arriba aquesta inspiració? "Fa dos anys estava en una residència creativa a la Sala Beckett. Vaig fer un exercici que consistia a crear imatges, relacions, símbols… I vaig crear una caixa amb una clau, coral, llibres de llegendes, fotografies… per crear un imaginari previ", detalla Aguilar. Des d’aleshores, ha estat prop de dos anys escrivint. Malgrat la màgia de l’illa de Formentera, el desencadenant de la història en qüestió és un succés tràgic, la pèrdua d’una filla, i les conseqüències que en deriven.

La publicació d’aquest llibre arriba després del seu últim llançament el 2022, Les altres mares (Columna), en què posava sobre la taula el duel perinatal i les vides de diverses dones que han patit aquesta pèrdua. "M’ha agradat molt escriure aquesta novel·la; en l’anterior vaig patir i era més dura".

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

La veritat és que a les seves novel·les "sempre hi ha aquest punt més dur i tràgic, perquè en els clarobscurs està la vida", assenyala. Parla del perdó, a un mateix i a l’altre, parla de les dificultats dels vincles familiars i de com els personatges lluiten contra ells mateixos per mirar de donar un sentit a la seva pròpia vida. "Les meves novel·les són 100% dels personatges: els crec, els faig voltes, faig capes: ells són els que em dicten la història", declara l’escriptora.

Llegir Laia Aguilar és crear paraules amb nous significats, és imaginar sirenes amb marques de coralls, tresors amagats i llegendes explicades per una àvia. És entendre que créixer és complicat i que les famílies també ho són. Que el perdó és una cosa necessària, però que requereix el seu temps. I que la màgia existeix fins i tot en els moments més difícils.