Sílvia Abril és una mediadora d’herències a ‘Mamen Mayo’

Com Salomó, Mamen Mayo també aspira a ser una persona justa en aquesta comèdia creada per Edu Sola i Miguel Ángel Faura que segueix un equip dedicat a resoldre els conflictes d’interessos dins de les famílies enredades en disputes per herències. Tot i que els mètodes que utilitza la cap són una mica peculiars, com ella mateixa.

"És una tia molt especial i molt sensible, que sap de totes les teràpies alternatives que envolten el món de la psicologia: de constel·lacions, de pedres, de tot l’esotèric, de llegendes…", enumera Abril sobre aquesta ficció que descriu com "un parc temàtic". "Són vuit episodis de mitja hora i cada un passa en un lloc, en un entorn i amb una herència diferent, cosa que ens permet jugar amb diferents gèneres", aclareix la intèrpret.

De l’Eixample a la platja

Així, els casos la portaran a mediar per un pis de l’Eixample barceloní, per una casa encantada, un restaurant de platja, per un manuscrit, per una relíquia religiosa en un convent, en la investigació d’un misteri i amb la mateixa germana de Mamen (Acosta), que porta un despatx especialitzat en divorcis. "Ja se sap, a casa del ferrer, ganivet de fusta", reflexiona Abril.

A l’equip de Mamen hi ha el David (Capuz), un assessor legal que és el fill de l’amo del bufet d’advocats Faura, ubicat a la part de dalt del seu mateix edifici. "Ell voldria treballar amb el seu pare, que li ha promès una plaça a la seva empresa quan quedi alliberada", avança l’actor que l’interpreta. "Per això arriba amb una mica de reticències a Mediaciones Mayo. No entén gaire bé els seus mètodes, ja que ve d’un món de lògica i raó, però potser descobreixi que a la vida no només hi ha un mètode", deixa caure.

El lloc a què precisament aspira el David l’ha aconseguit la Clara (Sans), la nova advocada de l’equip de Faura. "En la interacció que té amb el despatx de Mamen es va adonant que potser pot aprendre molt de com fan les mediacions. En el seu bufet hi ha un ambient bastant tòxic, la gent va a la seva i no s’acaben de mirar als ulls, mentre que en el de Mamen veu una cap que es preocupa pels seus treballadors", recalca l’actriu.

Riure i plorar

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’elenc principal de Mamen Mayo el completa Sebastiana, "una crac referent a les taxacions, però que porta molt pitjor les relacions socials", segons apunta Mona Martínez. "El meu personatge no només posa preu a les coses, sinó que taxa el seu valor econòmic però també emocional", aclareix l’actriu.

Malgrat tractar-se d’una comèdia, la sèrie tancarà cada episodi amb un moment lacrimògen. "Riurem 25 minuts i plorarem els cinc últims", avança el seu creador, productor i guionista, Edu Sola, que reconeix que Mamen Mayo pot recordar sèries com House, per l’estructura dels seus capítols autoconclusius, tot i que el seu protagonista tira més "de l’emocional" que de la tècnica a l’hora de gestionar els seus casos.