Música
Big Lois, el gran
«Hi ha gent que s’avergonyeix de dir que li agrada el reggaeton. A mi m’agrada des de petit»
El reggaetoner català, de flamenquíssima arrel, ha obert un estudi de gravació al barri de Sant Roc de Badalona. El seu somni va començar escombrant el carrer i avui el segueixen un milió d’oients mensuals a Spotify. I per milions es compten les reproduccions de les seves cançons a Youtube.
Gran en tots els sentits. Avui dia el segueix prop d’un milió d’oients mensuals a Spotify. I per milions es compten també les reproduccions de les seves cançons a Youtube. Des de la més absoluta independència, el català Big Lois està fent història fins i tot per la seva pròpia naturalesa artística. No es tracta d’un reggaetoner aflamencat més. És un dels millors cantaors jondos de la seva jove generació, bolcat avui en el reggaeton i altres actuals sons. ¿El cantaor urbà? Això i molt més: productor electrònic, analògic multiinstrumentista i comandant ara també segell discogràfic propi, els estudis de gravació del qual acaba d’obrir a Badalona. Un temple on cuinar el que es cou al carrer com a primordial motivació. "Hi ha molta gent amb talent i sense mitjans que ni poden costejar-se publicar alguna cosa en condicions", assegura Big Lois.
Té 30 anys i cara a cara se’l veu bastant més jove que en els seus vídeos. "És cert que molta gent m’ha dit que feia pinta de dolent, de perillós....", reconeix rient. Tres barris de tres municipis diferents constitueixen aquest triangle a què Big Lois pertany. Va néixer i avui torna a residir a Baró de Viver (Barcelona). Tothom l’identifica amb la Mina (Sant Adrià de Besòs) pel molt que ha corregut per allà. I en el veí Sant Roc (Badalona) ha viscut llargues temporades i acull ara els estudis de Big Records. "Ja sé el que cal fer i el que no, i veig com exploten tants noiets i després els abandonen. Qualsevol que gravi aquí ho fa d’entrada en les mateixes condicions que jo, i compten també amb la distribució a càrrec de ONErpm".
Força de la natura
De família gitana, provinent d’Algèria per part de pare. "El meu avi va marxar a França i es va instal·lar després a Barcelona, però allà tinc encara familiars que m’encantaria conèixer". No hi ha estat mai, però la seva música sí que ha sonat. La seva cançó Labios coloraos (amb Angeliyo El Blanco) s’ha fet un lloc allà i al Marroc. "Sobretot a través de TikTok". Tot i que els països on més comença a ressonar el seu gran èxit patri són Xile, França, Itàlia i Alemanya.
Aquest Big del seu nom artístic no es deu a la seva imponent altura i robust sobrepès. Ni a la seva cabalosa veu, alta i àmplia al mateix temps com una veritable força de la natura. Ni és tampoc un preavís de la grandesa a què com a artista estava destinat. És en realitat un homenatge al hip-hoper nord-americà The Notorius B. I. G. Porta el seu rostre tatuat al braç al costat del de Camarón. Rubricats tots dos amb la inscripció Flamenco Flow. I això de Lois no té res a veure amb la marca de jeans, tot i que sí que sona semblant al seu nom real: Luis.
Raper i precoç productor amb 14 anys que va renunciar al somni de dedicar-se a la música abans de complir els 18. "Em vaig casar, estàvem esperant ja la més gran de les meves quatre filles i no teníem diners". Va trobar feina d’escombriaire. "Em va tocar just de tarda a la Rambla. Un dia, anava cantant mentre escombrava i sento dir: ¿I tu amb aquesta veu què fas al carrer? Em giro i eren el Farru i David Cerreduela, que entraven a actuar al Tablao Cordobés". Tot i així, tampoc va fer el pas quan se li va acabar el contracte. "Llavors vaig agafar una furgoneta per recollir ferralla d’una banda a l’altra".
Cantar a la seva família era d’allò més normal, cap en canvi ho havia fet professionalment. Algú el va sentir en un aniversari i el va convèncer per anar a una prova. L’endemà formava ja part del quadre del Palacio del Flamenco. Durant més de set anys va actuar sovint també al Palau de la Música i molts més llocs. "En cap altre lloc he cantat flamenc tan a gust com en el Tablao de Carmen. Allà em sento com si estigués en una festa amb els meus".
Rumb al reggaeton
Convertit en rutilant promesa del cant més gitano, planejava ja el que havia d’haver sigut el seu debut discogràfic de la mà d’Israel Suárez Piraña. I amb un altre músic habitual de Paco de Lucía, el cubà Alain Pérez. "Són per a mi com germans, i no deixem de gravar coses junts". Comptava ja fins i tot amb els millors guitarristes quan va arribar la pandèmia. "Llavors, a casa, em vaig posar a gravar. Primer coses de freestyle i després amb el meu col·lega Caleb vam fer un tema que va tenir èxit. Hi ha gent que s’avergonyeix de dir que li agrada el reggaeton i a mi sempre m’ha encantat. Des que era petit". I a partir de llavors, també de la seva música.
Mesos més tard, desperta un dia sense creure’s el que llegia: "Estava en el número set entre les cançons més reproduïdes, per sobre de no sé quantes grans estrelles. I l’havia pujat jo mateix sense la més mínima promoció". Tiroteo, es deia i, valgui la redundància, era un tret de cançó. La ràfega de milionaris èxits no ha deixat d’anar a més, especialment amb Solo te pido, Todavía sientes i la sensacional Que te perdone Dios. I a punt de publicar-se està l’addictiva Borracho, single que promet marcar un nou punt i a part en la seva jove carrera.
