‘Marco’, ‘La estrella azul’ i ‘Segundo premio’, seleccionades per als Oscars

Terna curiosa la que ahir va escollir l’Acadèmia de Cine espanyola en el seu procés de preselecció per als pròxims Oscar. Marco, La estrella azul i Segundo premio: un film de caràcter més social sobre Enric Marco Batlle, l’home que va fingir haver estat al camp d’extermini de Mauthausen i dues pel·lícules que, de formes diferents, exploren la creació musical i les vivències lligades a aquesta exploració. Casualment, o no, són tres pseudobiopics, films sobre personatges masculins reals realitzats per directors.

Marco és l’última pel·lícula del col·lectiu donostiarra Moriarty (Aitor Areregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga), responsables de Loreak, Handia, La trinchera infinita i la sèrie Cristóbal Balenciaga, entre altres títols. Eduard Fernández encarna Enric Marco en una nova aproximació cinematogràfica a aquest personatge que va consolidar el seu prestigi entre els supervivents de l’Holocaust a partir d’un engany. El 2009, Santi Fillol i Lucas Bernal van realitzar el documental Ich bin Enric Marco, en el qual aquest s’expressava sense gaires embuts.

Sense entrar a qüestionar la seva actitud, deixant que els esdeveniments i el personatge parlin per ells mateixos, la proposta de Marco és la reconstrucció d’uns fets concrets plens encara de tantes llacunes com les del propi El film sobre el controvertit personatge s’ha projectat en una secció paral·lela de la Mostra de Venècia.

Segundo premio va obtenir la Bisnaga d’Or i els premis a la millor direcció i muntatge a l’últim festival de Màlaga. Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez viatgen pel temps de la banda malaguenya Los Planetas, fins a la gestació i gravació del seu tercer disc, un dels pilars del rock indie espanyol, Una semana en el motor de un autobús (1998). Però el film no és ni un biopic estricte sobre la banda, ni una pel·lícula generacional ni el retrat d’una època, sinó que apel·la a la llegenda barrejant-la amb fets reals.

Banda saragossana Más Birras

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Una cosa semblant passa amb La estrella azul, pel·lícula realitzada per Javier Macipe sobre Mauricio Aznar, el líder de la banda saragossana Más Birras, i que va concursar en la secció Nous Directors del certamen de Sant Sebastià de l’any passat. El film parla de la crisi personal d’Aznar i de la col·lectiva del grup Más Birras, però s’endinsa aviat en el viatge interior i exterior que el protagonista, encarnat per Pepe Lorente, va fer per terres llatinoamericanes a la recerca de les seves arrels musicals i fugint de l’ombra allargada de l’addicció a l’heroïna.

Malgrat el substrat musical que connecta Segundo premio i La estrella azul, són dues propostes ben diferents, tant com Marco potser, de les tres, la que té més possibilitats de ser l’escollida per a l’aventura en què consisteix cada any la carrera per arribar a la gala dels Oscars. Després hi haurà talls i més talls, i en funció d’aquests se sabrà la possibilitat real que un film espanyol torni a estar entre els cinc finalistes a la millor pel·lícula de parla no anglesa. El 18 de setembre, l’Acadèmia espanyola escollirà entre aquestes tres.