Aventura surt triomfal com a profeta de la batxata

L a cadència sensual de la batxata viu dies dolços, com saben, sense anar més lluny, els admiradors de Rosalía, C. Tangana, India Martínez, Chanel, Abraham Mateo... És oportuna aquesta tornada d’Aventura, el grup familiar novaiorquès, amb arrels dominicanes, que a principis d’aquest segle va refrescar el gènere i va propulsar l’astre Romeo Santos. La seva gira Cerrando Ciclos fa furor, com reflecteixen aquestes dues nits amb tot el paper venut al Sant Jordi (quan el 2007 el grup es va acontentar amb omplir Razzmatazz), sessions de reunió i comiat amb aura d’esdeveniments (més o menys) irrepetibles.

Va ser una nit de pura Aventura amb una trentena de cançons (sense cites a l’obra del Romeo solista), enllaçades i en molts casos reduïdes, creant un cicle de tonades que cavalcaven suaument les unes rere les altres, amb el cant del públic com a eco constant. Fans amb un molt dominant ascendent llatinoamericà i bastant femení, seduït per aquestes cançons de lletres llargues i embolcallants, històries amb ironia i grapa, com les de La boda o Los infieles.

Harmonies vocals

Batxata amb vocació pop, sense el fons trobadoresc d’un Juan Luis Guerra (el divulgador global del gènere), ni arranjaments filojazzístics, cosa que no significa que Aventura s’apuntés a les bases pregravades (excepte en el reggaeton de Noche de sexo): senyora banda, àmplia i minuciosa, amb nou músics (frondoses percussions) afegits al quartet titular. I les seves reconegudes harmonies vocals, daurades en perles com Todavía me amas.

Tot i que la cançó que han llançat aquest any, Brindo con agua, va servir per al lluïment de Henry Santos (i del guitarrista Lenny), el rol central del xou va anar a càrrec de Romeo, molt fi en les filigranes vocals de peces com Mi corazoncito (aquesta sí que va sonar sencera) i hàbil com a animador i monologuista. Al presentar El malo, va parlar dels «tres tipus d’homes» que pel que sembla existeixen: «el bo i cavallerós», «el tòxic» i, ai, el que et robarà els sospirs, la combinació perfecta.

El concert, sense moments morts, va escalar si és possible en el tràngol de merengue-batxata, molt afro, i fins i tot en la seqüència intimista, amb Romeo coquetejant amb les fans Judith i Carina. I a la traca final, festival amb Amor de madre, culebró acusatori del pare a la fuga en el sisè mes d’embaràs, marcant el rumb al melodrama d’Ella y yo (aquest triangle fatal: «Salí con tu mujer», «fue una traición», «perdí un amigo») i a la peça més esperada, Obsesión, amb les seves gracioses hipèrboles: «Hice cita pa’l psiquiatra, a ver si me ayudaba / Pues ya no tengo amigos por solo hablar de ti». Cançó de l’estiu a l’Espanya del 2004, fita amb aparences atemporals 20 anys després.

Notícies relacionades

TVE estrena el primer concurs culinari en temps real

Concerts al Bernabéu: l’error i el que pot arribar

Aventura

Gira Cerrando Ciclos Palau Sant Jordi Barcelona, 5/9/2024