Blanc sobre negre

A la fotografia de família junt amb el Rei, el president del Govern central i altres autoritats (tots homes), les dues dones sobresurten, brillen. És inevitable que els ulls se’ns en vagin cap a elles. La novetat (malgrat que cada vegada la dona ocupa més càrrecs de poder, continuen sent una minoria) i el contrast (ells només saben/poden vestir de fosc) són part de l’explicació, però no tota...

Així com la presidenta del Congrés es va decantar per un vestit, Perelló va optar per un vestit de jaqueta i pantalons. Va ser Hillary Clinton en els comicis del 2016 qui va convertir el white pantsuit en una altra peça icònica del feminisme. De fet, el que va fer la candidata demòcrata va ser, en part, portar de tornada el color de les sufragistes nord-americanes. La victòria de Donald Trump no va fer més que revitalitzar l’ús del blanc a la vestimenta de les dones progressistes a la Cambra dels Representants com a denúncia visual de la misogínia innegable del republicà.

Per oposició al poder ocult que representava la sobrietat del negre al vestit diplomàtic occidental masculí, ja abans que Clinton, moltes líders arreu del món havien escollit la màgia del blanc per a les seves dates clau (i no només per al dia del seu casament). I encara que en els últims anys els tons malva s’imposessin al nostre país per part de representants amb marcat caràcter feminista, l’hegemonia del blanc per a les grans ocasions de les dones que arriben a cotes de poder en tots els àmbits és innegable. Fins i tot la princesa Elionor es va enfundar un vestit jaqueta blanc per complir la majoria d’edat i jurar la Constitució. Si bé el blanc també és el color de les monarquies, la picada d’ullet estilística de l’hereva al tron era evident (més quan sap que si hagués tingut un germà home, aquest títol ja no l’hauria acompanyat). La transparència, puresa, innocència, llum... que llança el blanc sobre un fosc, ombrívol i (massa vegades) tenebrós sistema heteropatriarcal és gairebé addictiva. I no només davant el negre. Al ser la suma de tots els colors, ni el vermell podria fer-li front. Els hi demostro amb una altra imatge d’aquest estiu, quan els nous membres del CGPJ van prometre els seus càrrecs també a la Zarzuela. De les vuit vocals dones, tres van vestir vestit negre (una cosa que dificulta trobar-les davant tant home), una amb un vestit estampat, una altra de vermell i tres de blanc. Primer els ulls se’n van a la llum (blanc), després a l’explosió (vermell i estampat).

Es preguntaran algun@s quina importància té desatacar quan el que les dones anhelem és la igualtat. I un altre retrat fet fa unes hores, durant l’Obertura de l’Any Judicial, ens ajuda amb la resposta. Junt amb el Rei, els membres de la Sala del Govern del Tribunal Suprem vesteixen tots toga i corbata de llacet negra amb camisa blanca (aquest color, igual com als punyets brodats, recorda que l’ànima de la justícia és honrada). Si s’hi fixen bé, notaran que les dues dones (inclosa la nova presidenta) porten el coll al descobert, sense llaç. Perquè fins i tot "la toga estàndard està dissenyada per als homes i per això deixa un espai perquè s’hi vegi la corbata", ens va assenyalar l’eterna jutge Ruth Bader Ginsburg. D’aquí ve la seva extensíssima i famosa col·lecció de colls d’encaix, passamaneria o vidrets. Cada un d’aquests amb un significat especial i que la icònica jutge del Tribunal Suprem dels EUA lluïa segons li fos necessari.

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

¡A brillar!

Fa uns anys, quan em van convidar a visitar la Juno House, el primer club social només per a dones de Barcelona, una de les seves fundadores em va comentar que fins i tot les cadires estaven dissenyades per a la constitució femenina. Se’m va dibuixar immediatament un somriure als llavis. Vaig recordar cada vegada que el sistema ens invisibilitza i ignora amb infinitat de fórmules: un micro de corbata (pensat per a l’americana masculina), un faristol excessivament alt (mesura masculina), un estudi sobre els símptomes únicament masculins d’una malaltia... En un món creat per i per a homes, és de justícia posar blanc sobre negre. ¡A brillar.