Fi com un bisturí

E l director belga Joachim Lafosse no és algú que accepti adormir-se en els llorers o repetir allò que li ha funcionat bé o molt bé. Les seves millors pel·lícules són complexos estudis de parella, com Fins a perdre el senderi, Después de nosotros i Un amor intranquilo. El terreny dels afectes trencats per la rutina, per la violència o per elements externs, com una malaltia mental, l’ha dominat a la perfecció.

En el seu últim treball varia l’estil de la trama, l’estil de la filmació –que resulta más asfixiant, en línies generals–, d’accent i de to, aquí més cerebral, fi com un bisturí. Fins i tot canvia d’estratègies narratives, ja que Un silencio canvia de punts de vista i suggereix de vegades el que no es vol explicar.

Dit pel broc gros, Un silencio parla sobre la pedofília. Però no és exactament això. La pel·lícula indaga millor en els danys col·laterals que exerceix en la seva família l’actitud d’un pedòfil i, a partir d’aquest plantejament, vol avaluar les aparences, el fingiment, la doble moral, la conducta heretada, el silenci que es perpetua per por o per incapacitat d’assumir el que s’està vivint. La conducta recau en el sempre excel·lent Daniel Auteuil, però és Emmanuelle Devos qui sosté el pes –dramàtic, profund, dolorós– d’aquesta pel·lícula, que no pacta amb res ni amb ningú.

Notícies relacionades

Tatxo Benet: "L’equip és el més rellevant de l’èxit"

Els rupturistes de l’art prenen la Virreina en el programa per al 2025

‘Un silencio’

Joachim Lafosse (Estrena: 6/9/24)