L’economista dela UB que conquereixel Banc d’Espanya

ERC ha aconseguit que el Govern accepti nomenar conseller del Banc d’Espanya Jordi Pons Novell, després d’un llarg procés de negociació que ha deixat vacant durant pràcticament un any i mig el tradicional lloc de l’anomenada quota catalana en l’òrgan de govern del banc central. No ha sigut fàcil: durant el procés es van estudiar altres noms que no van aconseguir obtenir el consens necessari. Però finalment un economista acadèmic de perfil independentista i de l’entorn del partit republicà des de fa anys s’asseurà en les reunions mensuals de l’organisme estatal ubicat a la madrilenya plaça de Cibeles.

Pons Novell, nascut a Sant Guim de Freixenet (Segarra) el 1968, ha desenvolupat el gruix de la seva trajectòria professional a Barcelona. És professor del departament d’Econometria, Estadística i Economia de la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Economia Aplicada des del 2010 i especialista en economia regional. Es va llicenciar el 1992 en Ciències Econòmiques en el centre universitari del qual és docent, on també va cursar un postgrau en mètodes quantitatius (1993) i es va doctorar amb una tesi sobre indicadors cíclics de l’economia catalana (1995). A l’esmentada universitat va col·laborar amb altres professors que anys després van ocupar llocs destacats en el moviment independentista, com Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana entre el 2018 i el 2021, amb qui va escriure diversos articles acadèmics entre el 2000 i el 2004.

També va realitzar treballs conjunts amb Ramon Tremosa, posteriorment diputat i conseller de Junts. Bon exemple dels seus plantejaments és la seva obra a duo L’espoli fiscal, una asfíxia premeditada (2005). "El llibre realitza una aproximació a l’economia dels territoris de l’Estat espanyol que integren l’euroregió de l’arc mediterrani, Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, que en aquest treball anomenarem Euram. Aquí es mostra fins a quin punt el seu volum de relacions comercials i la complementarietat de les seves produccions defineixen un gran clúster natural, així com els beneficis conjunts que es podrien derivar d’una articulació de polítiques comunes. També es posa èmfasi en la causa principal dels problemes que pateixen els tres territoris esmentats: el seu dèficit fiscal amb el Govern central espanyol", apuntava l’obra.

Amb el focus en el dèficit fiscal

Notícies relacionades

TVE estrena el primer concurs culinari en temps real

Concerts al Bernabéu: l’error i el que pot arribar

El títol d’altres dels seus treballs també és significatiu, com Competitivitat de l’economia catalana en l’horitzó 2010. Efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol o Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat espanyol. Criteris d’avaluació i proposta de nous principis bàsics. En qualsevol cas, la majoria dels seus treballs tenen un enfocament tècnic i especialitzat sobre la situació i història de l’economia catalana i espanyola, prova del seu perfil professional com a investigador universitari.

La seva època de més projecció pública –en qualsevol cas, menor– va tenir lloc entre el 2007 i el 2022, quan va ser membre de la Sindicatura de Comptes a proposta d’ERC. Com a responsable de l’àrea encarregada de fiscalitzar els departaments de Cultura, Educació, Presidència i Universitats i Recerca de la Generalitat, va ser el ponent de l’informe del 2020 de l’organisme sobre la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que acabaria provocant el 2023 la condemna a la seva exdirectora, la política de Junts Laura Borràs, a quatre anys i mig de presó i a 13 anys d’inhabilitació per manipular contractes.