El metro i els seus fantasmes

El metro, d’andanes solitàries de nit, amb túnels i dependències que ningú ha trepitjat durant dècades, és un espai molt apropiat per a relats de terror o de misteri. Entre els dos conceptes, l’horror i la intriga, s’instal·la Estación Rocafort una pel·lícula curiosa en el seu plantejament, però limitada en els resultats.

L’argument parteix de la llegenda urbana segons la qual aquesta estació del metro barceloní, corresponent a la línia 1, la vermella –tot i que al film passa a ser de la línia 4, la groga, potser per erradicar qualsevol aproximació verista–, ha sigut històricament el lloc escollit per molts suïcides.

A partir d’aquesta premissa, la de la gent que salta a les vies del metro per acabar amb la seva existència, els guionistes ordeixen una trama protagonitzada per una jove que té visions relacionades amb el metro i les víctimes, i per un endurit i alcoholitzat exinspector de policia la carrera del qual se’n va anar en orris a l’intentar salvar una família segrestada per un dement.

El director Luis Prieto no acaba de saber treure partit dels túnels i els laberints del metro en aquesta (en el fons) senzilla història de fantasmes que s’orienta cap a una confusa explicació vinculada a llegendes i exorcismes de Mèxic. Més simpàtica que virtuosa, més tòpica que inquietant.

Notícies relacionades

Tatxo Benet: "L’equip és el més rellevant de l’èxit"

Els rupturistes de l’art prenen la Virreina en el programa per al 2025

‘Estación Rocafort’

Luis Prieto (Estrena: 6/9/24)