‘La cartera’, de Francesca Giannone, arriba a Espanya

L’últim fenomen comercial de l’edició a Itàlia ve firmat per qui fa només un any i mig era una absoluta desconeguda per als mitjans italians, que ara la persegueixen i reconeixen. Francesca Giannone. La seva primera novel·la, La cartera, ha venut 400.000 exemplars i, a poc a poc, a cop de recomanació espontània, el títol s’ha reforçat en el top ten de vendes, un podi del qual encara no ha baixat, fins al punt que aquesta primera novel·la competeix en el podi amb la segona i acabada d’aparèixer, Domani, domani. Giannone té 43 anys i l’aspecte intens de les dones del sud italià, la seva llar. La història que explica és pròxima i familiar. Es va produir al seu poble, Lizzanello, a la comarca de Salento, Pulla; al taló de la bota peninsular, per entendre’ns.

L’èxit l’ha fet tornar al nord, on va estudiar i on fa un any va començar una nova vida a Milà. El segell Duomo porta la versió en castellà de la novel·la. "Tot ha anat realment molt ràpid. He hagut d’aprendre a gestionar la por d’exposar-me a la televisió i als diaris, però vaig trobar molt suport entre els llibreters i els lectors, que em van ajudar", explica al jardí d’un cèntric hotel milanès, punt de trobada habitual d’escriptors.

Targeta de visita

Rebobinant, Giannone va decidir escriure durant la pandèmia una història oblidada, la de la seva besàvia, que va ser la primera dona que va treballar oficialment per a l’empresa de correus de tot Itàlia, com l’autora va investigar i descobrir. Tot va sorgir amb una targeta de visita en la qual figurava el nom d’Anna Allavena al costat de la seva professió, cartera. "Aquell paperet va ser el detonant per adonar-me que aquella era la història que havia estat buscant. Jo sabia que la meva besàvia era cartera, però mai m’havia adonat del que suposava ser-ho als anys 30, perquè llavors era una professió només per a homes". Va ser la mare de l’autora qui li va entregar els documents que conservava de la seva àvia: cartes, postals. Alguns nens que avui ja són vells i que la recordaven li van regalar els seus records, perquè la cartera va ser també l’escribana de les cartes dels analfabets locals que llavors eren legió.

Contra vent i marea

"Als anys 30, ella va iniciar una revolució. Eren mals temps per a les dones i el masclisme imperant encara era més poderós al sud. Ella volia treballar i va imposar el seu desig a la família del seu marit contra vent i marea. M’alegra que moltes joves se m’acostin per dir-me que l’Anna és una inspiració. És increïble com una dona que va viure fa un segle pugui continuar parlant a dones d’avui dia", explica.

Tradicionalment, respecte al sud i el nord, entre els italians ha existit sempre una profunda bretxa que en la novel·la encarna la protagonista, una dona de Ligúria que ha estudiat, que llegeix novel·les de Dostoievski i d’Alberto Moravia i que es veu obligada a viatjar a la Pulla per acompanyar el seu marit. Allà serà l’estrangera, la que fa estranyes receptes per a la pasta, com picar alfàbrega, oli, all i pinyons en un morter de pedra. Un simple pesto desconegut llavors al sud. El cas és que el morter va passar de mares a filles fins arribar a l’autora, que el guarda com un tresor. "En aquesta novel·la es perceben les aromes dels plats que es preparen, i s’hi citen citen el vi, l’oli i els tomàquets. Molts lectors em diuen que durant la lectura els sembla notar l’olor dels guisats".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La novel·la va començar als anys 30 i va durar fins als 60. Té com a teló de fons el feixisme, la Segona Guerra Mundial, l’adveniment de la democràcia cristiana i la potència idealista d’una esquerra poderosa que avui amb prou feines té rellevància en termes electorals. L’Anna votarà el PCI com un acte de progressisme. "No he volgut fer una declaració política, sinó parlar de la història recent del meu país, perquè ni la literatura ni el cine semblen haver saldat comptes amb el seu passat, malgrat haver dedicat molt temps a narrar-lo. Si em preguntes, voto a l’esquerra". Això, a la Itàlia de Meloni, vol dir alguna cosa.

Francesca Giannone, autora de ‘La cartera’.