Joves promeses de l’escena
‘Ànima’, un gran musical per al TNC
Al fossat hi haurà una orquestra de 10 músics, dirigits per Enric Garcia, i 16 intèrprets en escena
‘Ànima’ és viva. Tant que fins i tot algun número pot canviar, diuen els creadors
La companyia s’està centrant en els assajos d’una ambiciosa producció en català, amb aires de Broadway, ambientada en el cine d’animació de Hollywood dels anys 30, protagonitzat per una jove artista que vol obrir-se camí en un món d’homes. Obre temporada a la Sala Gran del 26 de setembre al 27 d’octubre.
El somni d’una jove de triomfar en el món de l’animació al Hollywood dels anys 30 és la base d’Ànima, un gran musical de creació en català que obre temporada a la Sala Gran del TNC. És la primera vegada que un musical inaugura el nou curs al teatre públic de la Generalitat.
Tot i que els autors no són coneguts pel gran públic, alguns dels seus intèrprets sí que ho són. Paula Malia encarna la Greta, la protagonista, la jove que arriba a Hollywood, il·lusionada. Diana Roig interpreta la Mina, la seva amiga i còmplice en una aventura gens fàcil. La Greta s’haurà d’enfrontar, com moltes dones de la seva època, a la vampirització del seu treball per part dels homes. La igualtat estava molt lluny d’aconseguir-se en aquella època, un situació que el musical reflecteix a través de la història principal i d’altres de secundàries.
El repartiment es completa amb Alexandre Ars, Bernat Cot, Bernat Mestre, Berta Peñalver, Joana Roselló, Pol Roselló Weisz, Aina Sánchez, Clara Solé, Lucía Torres, Annabel Totusaus, Toni Viñals, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Marc Gómez. Els tres últims, amb Blanca Bardagil, són els autors del musical que permetrà descobrir moltes cares noves, si bé molts tenen una considerable trajectòria.
Ànima és un homenatge a la fàbrica dels somnis de Hollywod i a les dones invisibilitzades que ho van fer possible. Moltes de les escenes estan basades en fets reals i la partitura té molt swing i recorda els clàssics musicals de Broadway. Adrià Barbosa juga amb els estils musicals en funció dels personatges. Per exemple, les melodies de la Greta, que és una dona avançada, són més modernes, mentre que les de Walter, que és un personatge més antic, són més clàssiques, amb ressons de George Gershwin i Cole Porter.
Es tracta d’una obra molt coral en la qual tots canten i ballen. Al fossat, que al TNC no s’utilitzava des de fa 20 anys aproximadament, hi haurà una orquestra de 10 músics, dirigits per Enric García, i 16 intèrprets en escena, alguns dels quals són els creadors de l’obra, de manera que han pogut treballar de manera diferent. "El millor de comptar amb ells és que tot es cou en els assajos; si alguna cosa no funciona es canvia ràpidament o s’hi afegeixen coses. És el bo que tenen aquests projectes de creació, que permeten experimentar", afirma Toni Viñals, que ha realitzat diversos musicals de creació a Madrid, com el que es va estrenar sobre Joquín Sabina. A Barcelona va fer, entre d’altres, Scaramouche i Mar i cel, tots dos de Dagoll Dagom, i La filla del mar. A Ànima, Viñals interpreta diferents rols, entre ells el del responsable del cine on treballa la Mina.
Marge per als canvis
A diferència d’un musical de franquícia en què tot està estipulat per endavant i no hi ha marge per a canvis de guió, quan s’estrena per primer cop una obra que mai s’ha vist, hi ha moltes possibilitats. És una autèntica aventura. I això és el que més valoren Viñals i la resta de l’equip. "Un musical de creació necessita temps, molta prova i error en els assajos. Fins i tot compondre alguna cançó nova a última hora. És un procés fascinant, dinàmic". I recorda que, fa més de dos mesos, en una primera trobada de tota la companyia per repassar la partitura, s’hi van fer els primers canvis. Ànima és molt viva. Tant que fins i tot els dos números encara poden canviar, van explicar els creadors d’aquest musical.
Una de les subtrames de relacionades és la curiosa història de la introducció de les crispetes de blat de moro a les sales. La idea va sorgir en els anys de la Gran Depressió gràcies a una perspicaç acomodadora que, fixant-se en el públic, va pensar que seria una bona manera d’ajudar a omplir els estómacs d’una manera barata mentre miraven el film.
Tant l’escenografia com el vestuari reflectiran l’època daurada de Hollywood "amb un punt conceptual", assenyala Oriol Burés (Gente bien, El rey león, La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia). Malgrat explicar una història relacionada amb el món dels dibuixos animats, no s’hi utilitzaran projeccions. "Escènicament és molt teatral i artesanal. Tot ho fem nosaltres mateixos a través del moviment, jugant amb ombres i a través de convencions que anem generant al llarg de l’espectacle".
Burés i Víctor Gómez (Grease, El despertar de la primavera) feia temps que preparaven Ànima. "A més de ser el meu millor amic, el Víctor és com un germà. Als dos ens agrada inventar històries. No ens esperem que ens truquin", explica Burés. La idea d’Ànima va sorgir el 2018. "En realitat, tot va començar per la meva àvia. Era una gran artista, però mai es va dedicar a pintar perquè en aquella època les dones havien de cuidar la família". La idea de reivindicar-la es va creuar amb dues lectures. D’una banda, un relat sobre les primeres dones que van treballar en el món del cine animat que pintaven els acetats de les pel·lícules d’animació. De l’altra, un volum del llibre basat en casos reals del món de l’animació.
"Parlava de dones que havien intentat ser animadores, sense èxit, i d’altres que ho van aconseguir, però que ho van passar fatal. I vaig considerar interessant parlar de les dones invisibilitzades en el món de les arts, perquè el mateix que els passava a les animadores ha passat també en la història de la pintura, de l’escultura...", explica Burés. La Greta, la protagonista, no reflecteix una sola història de superació, sinó una de col·lectiva. "En el seu personatge sumem coses de dones diferents".
Notícies relacionadesAmb la trama i els personatges clars van començar a trucar a amics per si volien formar part del projecte i s’hi van unir de seguida Adrià Barbosa, compositor català que viu als EUA i és fan dels films d’animació, i Abel Garriga, que té experiència en musicals de Broadway, així com Blanca Bardagil, especialista en guions. "És molt difícil portar a escena un musical de gran format, perquè requereix molts diners i les productores no volen córrer riscos", admet Burés.
L’any passat, el Festival Grec, juntament amb la productora El Terrat i el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), van impulsar el Riiiing!, un torneig de musicals en català per ajudar a promocionar el musical de gran format. Aleshores ells ja tenien el projecte. Només van haver de treure-li la pols, fer-hi uns lleugers retocs i presentar-lo. "Guanyar el Riiiing! va donar visibilitat al projecte que havíem anat elaborant quan podíem, entre espectacle i espectacle musical", recorda. La trucada del TNC sol·licitant l’obra per obrir la temporada 2024-2025 amb Ànima ha fet que l’equip es posi les piles. El seu somni es farà realitat a a partir del 26 de setembre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim