Les joies d’alta costura de Sabadell

Més enllà de Barcelona hi ha molta vida, i en el sector de la moda, molta més. A partir de la segona meitat del segle XIX i al llarg de tot el XX, la indústria tèxtil de Sabadell va tenir un gran desplegament, fins i tot a escala internacional, competint amb gegants com Manchester (Regne Unit) o Prato (Itàlia). A la cocapital del Vallès Occidental s’hi feien tots els processos tèxtils llaners, des del rentat fins al cardatge, el tint o la filatura... Però també es va treballar el lli, el cotó, la seda i, des dels 60, les fibres sintètiques.

"Els teixits que sortien de les fàbriques de Molins Germans, Torras Prades o Artèxtil van servir per confeccionar veritables joies d’alta costura de Balenciaga o de Pertegaz, i de prêt-à-porter d’Isabel de Pedro, Romeo Gigli o Ralph Lauren, com les que es poden veure a la mostra Sabadell teixeix", afirma Josep Casamartina, cofundador i director de la Fundació Antoni de Montpalau, que té la col·lecció de vestits més important de tot Espanya (actualment, 18.000 peces d’alta costura prêt-à-porter i modisteria, i més de 30.000 figurins).

Tot i que part del fons, que va néixer en aquesta ciutat el 2004, ja s’ha exposat en un total de 25 mostres per tot el territori espanyol i fins i tot a Brussel·les, aquesta és la primera vegada en molt de temps que torna a casa seva. "L’objectiu era la tornada a la visibilitat de la colecció d’Antoni Montpalau a Sabadell. El 2008 vam fer una exposició a la ciutat per la festa major. Van ser només quatre caps de setmana, però va tenir un èxit absolut i una gran difusió", recorda el director.

Ara, aprofitant que aquest any se celebra la capitalitat cultural de la capital vallesana, la fundació ha impulsat el cicle Sabadell es posa de moda, que es compon de tres exposicions consecutives. La primera va obrir divendres, amb la mostra Sabadell teixiex. Fins a l’1 de desembre, l’Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell mostrarà un total de 90 peces fabricades amb teixits creats a la mateixa ciutat, majoritàriament de llana, però també de lli. Més de 70 vestits i abrics de dona i una altra quinzena de vestits d’home. El lloc no és intranscendent, i l’ha triat Casamartina perquè era la sala de les costureres de l’antiga Escola Industrial, obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell.

Vestits d’alta costura, de noms tan mítics com Cristóbal Balenciaga, Manuel Pertegaz, Pedro Rodríguez, Santa Eulalia, Dique Flotante, Pedro Rovira, Carmen Mir i Rosser; o de prêt-à-porter com Margarita Nuez, Roser Marcè, Teresa Ramallal , Isabel de Pedro, Giorgio Armani, Ralph Lauren i Romeo Gigli, i de sastres també internacionals com Toni Miró i Ermenegildo Zegna, que dialoguen amb mostraris de fàbriques tan rellevants com ara Artèxtil, Gorina, Textil Riba, Molins Germans, Bombardó, Sociedad Anónima de Llanería, Planas y Rossón i Miguel Alemany, conservats en el Museu d’Història de Sabadell i catalogats pel grup de teòrics sabadellencs integrats en l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil, que també ha col·laborat en la catalogació dels vestits d’aquesta primera exposició. Un diàleg que es complementa amb entrevistes a diferents empresaris de la ciutat.

En resum, moda cosida amb teixits de Sabadell, que comprèn des del 1940 fins al 2010.

Art-déco català

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

A més d’aquests vestits i abrics, la mostra inclou exemples d’art-déco català, fragments de grans murals elaborats amb teixits de Sabadell, un complet mostrari de teixits i llibres de comandes, i també uns quants vídeos en què s’explica el procés de la llana.

El leitmotiv del projecte expositiu és la indústria sabadellenca, sobretot la llanera, i els seus creadors, i vindicar el paper destacat que han tingut, i tenen, tant a escala nacional com a escala internacional.