El youtuber que va caçar un monstre

El 19 de maig del 2022 va ser detingut a Barcelona Lluís Gros Martín, condemnat a 23 anys i 8 mesos de presó per abusos sexuals i corrupció de menors, comesos entre el 2007 i el 2011, quan regentava un conegut cine del Masnou. L’arrest va ser molt particular, ja que per detenir-lo va ser clau el youtuber i periodista Carles Tamayo, que en aquells mateixos moments estava realitzant una docusèrie que destapava els seus delictes i que ha estrenat la plataforma Amazon Prime Video. El seu títol és d’allò més descriptiu: Cómo cazar a un monstruo.

La participació de Tamayo en aquest treball no és casual. El youtuber, conegut per haver-se infiltrat a El Palmar de Troya i haver revelat una estafa piramidal relacionada amb les criptomonedes, coneixia des de la infància Gros, de 78 anys, que va projectar els seus primers curts al cine La Calàndria. "En aquell moment tots estàvem sent enganyats pel Lluís. Jo he descobert com era realment fent el documental", destaca Tamayo.

De fet, el mateix Gros va ser qui li va trucar per proposar-li realitzar un documental sobre la seva vida en un desesperat intent per rentar la seva imatge. El youtuber va accedir a investigar el cas des de dins, però per desentranyar per què mesos després de la seva condemna el pederasta continuava sense entrar a la presó. "L’objectiu no era delectar-se en el tema dels abusos i saber exactament i pas a pas el que havia fet. La denúncia important era: ¿com pot ser que un criminal condemnat segueixi lliure?", recalca el periodista.

Per això la gravació no va començar fins que hi va haver una condemna ferma. "No es pot jugar amb aquesta cosa tramposa que pot ser que sigui innocent, perquè el que estaríem fent seria revictimitzar les víctimes, qüestionar la seva història, quan ja porten molts anys qüestionats", apunta Tamayo.

Al llarg dels tres episodis que componen Cómo matar a un monstruo, produïda per Bambú (El caso Asunta, El caso Alcàsser, Fariña), Tamayo entaula contacte amb algunes de les víctimes de Gros. No només els que el van portar davant la justícia, sinó altres nous testimonis que van passar pel mateix calvari. Els seus relats són una mostra de com va poder actuar durant dècades, amb total impunitat, un depredador sexual. Mentrestant, el condemnat li facilita accés a casa seva i al seu dia a dia, i li permet gravar amb total llibertat. "El Lluís ha viscut impune tants anys perquè per ell el que està fent no és res d’extraordinari, tot i que per a nosaltres sí que ho sigui. És la seva quotidianitat", comenta Ramón Campos, productor del documental.

El condemnat mai reconeix la seva culpabilitat, però la seva conducta no deixa d’aixecar sospites en el youtuber, que durant la seva investigació no para de trobar draps bruts sobre Gros.

Fins i tot és testimoni de com, malgrat la seva condemna ferma per pederàstia, manté contacte via videoconferència amb adolescents, a qui afirma ajudar en els estudis. "Això a mi em va trencar tots els esquemes, perquè donava per descomptat que el tema dels abusos era cosa del passat i ja està. En cap moment em vaig plantejar que això podia estar passant avui dia", confessa Tamayo.

Viure-ho en primera persona

Notícies relacionades

Bea Lema, Premi Nacional amb un còmic sobre salut mental

Icíar Bollaín presenta ‘Soy Nevenka’, sobre l’escàndol de Ponferrada

A diferència de d’altres true crime, en els quals el cas es presenta després d’haver obtingut totes les proves, aquí l’audiència és partícip de les troballes de Tamayo en el mateix moment en què es produeixen, cosa que facilita viure-ho gairebé en primera persona. Com quan Ros confessa al periodista que, si es dicta una ordre i captura contra ell, té pensat escapar-se.

Una cosa que s’acaba produint, tot i que el youtuber aconsegueix contactar amb ell quan es troba en parador desconegut i concertar una cita entre tots dos el dia que el pederasta té una prova mèdica a Barcelona. Serà el dia de la seva detenció, gràcies a la trucada que fa Tamayo als Mossos d’Esquadra per denunciar-lo, malgrat que els últims minuts de la docusèrie siguin d’infart i la detenció es faci esperar per culpa de la burocràcia.