El més nou del cine espanyol es llueix al festival de Toronto

El festival i mercat cinematogràfic de Toronto (Canadà) té en els últims anys una relació especial amb el cine espanyol. En l’edició del 2023, Pedro Almodóvar va ser objecte d’un homenatge i es van projectar pesos pesants del cine rodat a Espanya l’any passat. I aquesta edició, que se celebra fins al 15 de setembre, no està sent menys. Almodóvar hi tornarà a ser després d’obtenir, dissabte, el Lleó d’Or de Venècia per La habitación de al lado, i també a punt de ser projectat al festival de Sant Sebastià. Dues produccions espanyoles competeixen en la secció Platform (amb un premi de 10.000 dòlars per a la cinta guanyadora): Polvo serán i Daniela forever, els últims films de Carles Marques-Marcet i Nacho Vigalondo, respectivament.

Una altra secció, anomenada Centrepiece, ha servit per presentar el segon llargmetratge de Belén Funes, Los Tortuga. I en la secció Discovery hi ha trobat un forat la primera pel·lícula com a directora d’Elena Manrique, Fin de fiesta. Manrique ha produït alguns dels èxits més sonats del cine espanyol des de començament de segle, com L’orfenat, Celda 211 i El laberinto del fauno.

El seu debut darrere la càmera, protagonitzat per Beatriz Arjona, Sonia Barba i Edith Martínez Val, se centra en tres dones que viuen a la mateixa casa senyorial andalusa: una senyora amb misteriosos privilegis, una treballadora de la llar i una immigrant africana. Sobre el segon film de Funes, la directora de La filla d’un lladre agafa una certa distància en relació amb el seu excel·lent debut, tot i que continua parlant de les complexitats de les relacions familiars a través de la relació entre mare i filla o la impossibilitat de superar la pèrdua del pare-marit, a banda de temes com ara la crisi al camp o els desnonaments a les grans ciutats. Los Tortuga compte amb una brillant debutant, la jove Elvira Lara, i amb Antonia Zegers, una de les actrius xilenes més importants del panorama actual (El club, Una mujer fantástica, Los perros, El conde).

Notícies relacionades

Nagore Aranburu: "Cal revisar el grau de violència que permetem"

La sèrie ‘Santuario’ mostra un futur distòpic que espanta

Marques-Marcet varia considerablement d’orientació amb un plantejament molt audaç, el de Polvo serán, un melodrama familiar protagonitzat per Ángela Molina i l’altra estrella de l’actual cine xilè, Alfredo Castro. La dona, emmalalta, vol acabar amb la seva vida de forma assistida i així s’ho fa saber als seus fills. Els dos personatges provenen del teatre, de manera que el film també estudia uns comportaments molt teatrals.

Toronto també és la tornada cinematogràfica de Nacho Vigalondo amb Daniela forever, un film que parteix d’algunes experiències personals i que està construït com una mena d’idil·li distòpic en què a un home, enfonsat per la mort de la seva parella, se li concedeix l’oportunitat clínica de controlar els seus somnis i reviure-la permanentment.