Xavier Grasset: "A les tardes de TV3 hi ha més pressió"

TV3 reformula les seves tardes amb Xavier Grasset. El periodista que ha unit política i cultura durant nou temporades al Més 324 agafa el relleu de Planta baixa i es posa al capdavant de La selva (17.30 hores).

¿Les tardes són una selva? Competirà amb Ana Rosa Quintana i Sonsoles Ónega, entre altres ofertes.

Sí, és una franja molt disputada, una hora selvàtica, perquè hi ha una oferta molt atractiva. Confiem que, malgrat la dificultat, ens vagi bé, perquè entenem que no és una cosa que s’aconsegueixi en un dia o dos. Per això volem diferenciar-nos.

¿Com?

En els dos casos que m’has posat segur que és fàcil. Però en el to i els continguts, que pretenen ser més amables, simpàtics, que el que expliquem serveixi a l’espectador per ordenar la seva agenda cultural en qüestió de teatre, cine, llibres, exposicions... I, a part, abordar històries de vida, tenint presència al voltant de tot Catalunya, amb unitats mòbils que s’aniran desplaçant pel territori. Entreteniment amb contingut.

¿Creu que TV3 necessitava un revulsiu a les seves tardes?

Jo no soc qui per dir-ho. En tot cas, és la casa la que ha volgut donar-li un gir i tant ella com la productora del programa van pensar en mi. Intentarem recuperar el lideratge, tot i que el perfil de les tardes ha canviat molt, ara estan més fragmentades si les comparem amb l’època d’El club, La columna o Divendres. El nostre objectiu és convertir-nos en un hàbit televisiu, que la gent encengui la tele perquè fan La selva.

En el seu anterior programa es va celebrar molt l’espai que van donar a la cultura i la literatura. A La selva també ha volgut recuperar-lo.

Fa molts anys que em passejo per les fires. Abans hi havia una emissora, Radio Intercontinental, que era la ràdio dels artistes. Nosaltres volem tenir aquest vessant, als que fan teatre, cine, sèries, barrejant-ho amb qüestions del dia a dia que són notícia i tenen un costat humà i social.

¿El cor i la política no hi tindran cabuda?

No inicialment, almenys no la política abordada com ho faríem al Més 324. Aquí l’objectiu és un altre. Per exemple, si el Govern es reuneix a Poblet, potser enviaríem allà la unitat mòbil. Però quan la política estigui en la conversa de cafè, també haurà d’estar a La selva. Però no com a objectiu, ni tampoc el cor.

¿Va dubtar a acceptar la proposta? Perquè va ser el seu fill qui el va convèncer.

El meu fill em deia que seria maco perquè podria cuinar, ja que tindrem la Sofia Janer, que ens prepararà alguna cosa més de cafeteria. És l’oportunitat d’assumir un repte quan penses que ja gairebé has tocat tots els pals. Jo ja havia fet entreteniment durant molts anys, tant a la tele com a la ràdio, i aquí tinc l’oportunitat de fer una cosa que m’agrada, que és crear climes de bona entesa, de concòrdia, on la gent es pugui expressar i dir el que pensa. A més, en una esfera no tan crispada com en un debat polític. El rebo com un reconeixement per part de la casa de dir: el Grasset porta nou anys fent el Més 324, on m’agrada pensar que hem creat un format d’idees i de pensament, política d’actualitat i de llibres, i ara el traslladarà a un altre àmbit.

¿Hi ha més pressió estant a les tardes de TV3 que al Més 324?

Sí. D’entrada, perquè l’equip és més gran, hi ha molta més gent de la casa que supervisa i hi ha uns objectius d’audiència. El Més 324 fa la seva funció sense que tinguis marcats aquests objectius, i això t’allibera d’aquesta sensació de tenir cada dia les notes, com a l’escola.

¿Aquesta pressió comporta menys llibertat?

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Menys llibertat individual. Al Més 324, en certa manera, feia i desfeia. Lògicament, hi ha el cap d’informatius, els companys de la redacció, però aquí treballes amb un marge diferent. Hi ha més ulls de la casa, de TV3, més veus que donen la seva opinió, més criteris, i has de conciliar el teu amb el dels altres. De vegades, acabes acceptant coses que potser al principi no veies, i això també té la seva part positiva. Perquè això m’obliga a engrandir la mirada i no tenir només dos o tres interessos, sinó molts més.

Ha estat nou anys al Més 324, però molta gent el recordarà per un moment viral: l’entrevista a Juana Dolores. ¿Li molesta?

No em molesta. Però és curiós, perquè demostra cap a on anem comunicativament. He tingut moltíssima gent al programa que han dit coses molt interessants, però, pel motiu que sigui, la viralització d’un fragment fa que se’n parli més que una cosa de més rellevància. M’espanta que no hi hagi un espai per al debat més intel·lectual.