Matemàtiques i emocions

Marguerite Hoffman és una jove matemàtica que va a tot arreu en espardenyes. No podria viure sense les matemàtiques, però a l’inici del film és presentada amb el clixé de la persona inadaptada, que no parla amb ningú, obsessionada amb els números, una mica friqui. Una de les seves obsessions és la denominada conjectura de Goldbach, un problema matemàtic que fa anys que no es resol.

L’altre doctorand preferit del catedràtic és molt arrogant, però es porta bé amb tothom, toca el trombó, és atractiu. Dos mons irreconciliables fins que passa un fet rellevant –un raonament matemàtic invalidat per un error– que posa en qüestió l’existència de Marguerite i provoca un gir radical en la seva manera de relacionar-se amb el món.

"Les matemàtiques no es poden veure afectades per les emocions", li comenta el seu tutor. La pel·lícula sembla indicar-nos que les dues coses no poden conviure. O et dediques a les matemàtiques o prefereixes tenir emocions. Potser hi ha un punt mitjà en què els dos conceptes puguin conciliar. En aquesta disjuntiva es troba el film i, per tant, el seu protagonista, present en pràcticament tots els plans. Sense la mesurada interpretació d’Ella Rumpf, actriu que ja va sorprendre fa anys en la no menys sorprenent Crudo, de Julia Ducournau, res seria el mateix.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘El teorema de Marguerite’

Anne Novion (Estrena: 13/9)