Cançons que s’alimenten

Lluís Gavaldà va fer alguns passos, anys enrere, com a incipient artista en solitari en escenaris com el de l’Altaveu (el 2009), i, tot i que mai ha ambicionat establir una carrera individual al marge d’Els Pets, entenem que operant pel seu compte obté una gratificació diferent, jugant amb repertoris propis i aliens. Així va ser ahir al festival de Sant Boi, on vam veure que ha fet un pas més en aquesta entesa amb Joan-Pau Chaves, que és el teclista d’Els Pets des de fa ja més de 20 anys.

El tàndem va arribar al teatre de Cal Ninyo amb rodatge i desimboltura. El moll d’aquests concerts és la idea que les cançons no neixen del no-res, sinó que s’influeixen les unes a les altres i s’alimenten, deixant en suspens un qüestionament del caràcter personalíssim de la creativitat.

Ho va fer notar Gavaldà a la seva sarcàstica manera, quan va donar un consell als autors novells: "Si vols fer una cançó, copia-la, ¡amb tot el morro del món!" Així, el repertori va oferir cançons d’Els Pets i peces d’altres autors que van servir de referents. Algunes, foses per emfatitzar els elements comuns, com El que val la pena de veritat i Can’t get enough of your love (Barry White), i la furiosa Wild night (Van Morrison), seguida de Respira en un furiós aliatge a guitarra acústica i baix elèctric.

Aquests plaers culpables

Irònic i desmitificador, Gavaldà va filar molt prim quan va barrejar dues cançons d’Els Pets, Noia de vidre i Aquest cony de temps, diferents però properes, i va desafiar la noció de plaer culpable amb un assalt sentit a El gato que está triste y azul, de Roberto Carlos, que va connectar amb els seus Draps de cuina. Gran sorpresa final amb aquest Thunder road, de Springsteen, que va derivar, a través dels arpegis de Chaves al teclat, en Pantalons curts i genolls pelats.

Sense sortir de Cal Ninyo, l’arriscat recital de Magalí Sare, creadora amb quatre àlbums, cantant del tema Compromís (de l’anunci d’Estrella Damm de l’any 2020), en aliança amb Dani López. Dos multiinstrumentistes (teclats, percussions, flautes) entregats a una música inquieta i imprevisible, amb seqüències oníriques i picades d’ullet al cabaret, juganera i abracadabrant, guiada per la veu de Sare, potser sortida de l’altra banda del mirall (o de nena diabòlica, com deia la seva còmplice Clara Peya).

A la plaça de l’Ajuntament, propostes ballables, com el cas de la refinada remenada llatina de Tarquim, combo del flautista-saxofonista valencià Pau Vidal, preestrenant l’àlbum Tarquim i els metalls preciosos amb tota la seva maquinària rítmica i sensual, i la veu de la cubana Yadira Ferrer.

Amb una dedicatòria a la desapareguda Marianne Brull, qui va ser editora de Ruedo Ibérico, en el bolero Vino, tabaco y rosas, morta el març del 2023. I el festí de Maruja Limón, amb la coneguda gràcia en els temes del seu recent epé Te como la cara, i la devastadora barreja d’accents rumbers, flamencs, llatins, per part de l’explosiva parella de cantants, Esther González i Sheila Quero. Enrenou i disbauxa a la nit de l’Altaveu..

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Festival Altaveu

Teatre de Cal Ninyo, Sant Boi de Llobregat