Eva González: "Ningú perd públic; s’està guanyant gent que mira la tele"

No em canso de La voz, no. Perquè, a més, tenim, el millor de La voz. I la novetat més gran sempre són els talents. Espanya és un planter inesgotable. De fet, venen assessors internacionals i es queden amb la boca oberta perquè Espanya és un referent pel que fa a música i perquè és un dels millors La voz que es fa arreu del món. Tenim la sort que sigui aquí. El Mika (assessor de Pablo López) ha al·lucinat.

I després hi ha els coaches, una part important del programa.

Una part fonamental. Aquest any repeteixen Pablo López, Luis Fonsi, Antonio Orozco i Malú, i m’encanta que ho facin, perquè es coneixen de fa anys i venen més picats, encara. Amb moltes ganes d’utilitzar els bloquejos i superbloquejos. I aquest any Malú té un superpoder especial: pot silenciar alguns dels seus companys. Imagina’t en ple speech, ells, que es posen tan intensos, que et treuen totes les armes possibles, que fins i tot són capaços de trucar a la seva mare perquè convenci el talent que se’n vagi al seu equip. I en aquesta edició passa. És increïble, ¿no?

Increïble, sí.

En les audicions, en ple procés de convenciment, Malú, com que és la més veterana, té el poder de silenciar el company que parla. És molt divertit, perquè a més, en alguns casos, els coaches surten corrents a parlar al micròfon d’un altre company. I Malú també silencia aquest micròfon i es queden dient: ¿I ara com convenço el talent perquè vingui amb mi?

¿I en què consisteix això del comandament?

Han elaborat cada un una playlist amb cançons que els agraden o que els recorden alguna cosa, perquè la música té el poder de fer-nos viatjar en el temps i pels records, i tenen un comandament que poden fer servir quan vulguin. Serveix per alliberar tensió. Les audicions, per exemple, en provoquen molta, i llavors un d’ells el prem i sona alguna de les cançons de la llista. I té un gran efecte: es posen tots a ballar. És meravellós. També l’utilitzen en altres fases. Ens veureu ballar a tots [riu].

Aquestes enganxades de què parla són sanes. I ves per on, no fa falta el mal rotllo per tenir audiència.

És que estem fent un programa molt net, molt sa, un programa en què intentem ajudar la gent que compleixi el seu somni, i això es viu amb molta intensitat, amb molta responsabilitat, però també amb molt bon humor. Tots cinc ens avenim molt. Són molts anys treballant plegats, i quan un té un mal dia, els altres hi som per recolzar-lo. I quan n’hi ha un altre que és feliç, el deixem brillar. T’ho passes bé fent un programa, hi ha bon rotllo de veritat i això l’audiència ho nota.

Que bé, perquè amb el grau de crispació que hi ha a la televisió últimament amb la guerra d’audiències...

Al final és bo que hi hagi moltes ofertes televisives... Ningú està perdent espectadors; al revés, s’està guanyant gent que mira la tele i això és bo per a tothom. Per a la indústria en general.

Vostè no es pot queixar. Ara té pluriocupació amb López y Leal contra el canal. Que bé que s’ho passa...

M’ho he passat genial. He rigut tant fent televisió... ¡Quin riure, quin bon rotllo, que bé que ens ho hem passat, que bé que hem casat tots tres! Amb el Roberto ja ho sabia, perquè som amics de fa moltíssims anys. Perquè no sé si sap que ell és del poble del costat del meu.

¡¿Què diu ara?!

Sí, ell és d’Alcalá de Guadaira i jo soc de Mairena del Alcor. Ens hem criat pràcticament junts. No ens coneixíem tant com quan vam començar a la tele, però ens havíem trobat alguna vegada. Tenim el mateix idioma de joventut, perquè ens hem criat al mateix lloc, i jo amb el Roberto sabia que tot sortiria de primera. A l’Iñaki no el coneixia tant. Som companys de la cadena, però no hi havia treballat mai. I és el gran descobriment, per a mi. És genial, és ràpid de cap, és un individu supergraciós. Ens hem avingut molt tots tres fent el programa i hem rigut moltíssim.

Notícies relacionades

Emily,¿París o Roma?

L’últim assassinat ritual de l’Anglaterra moderna

És que havien de ser ells. Perquè dos còmics saps que et faran riure, però un presentador i un periodista té més mèrit. I estan en molt bona forma física.

Ho han donat tot gravant. Tots tres ho hem donat tot en un registre completament diferent al que l’espectador està acostumat. Perquè cada programa en necessita un de diferent. Hem sabut canviar de registre, i és un programa que entreté moltíssim, que te’l menges fàcilment. A mi m’encanta.