Bea Lema, Premi Nacional amb un còmic sobre salut mental

El cuerpo de Cristo, que està en vies de convertir-se en un curtmetratge d’animació, ja en fase de producció, i el va realitzar Lema durant una residència becada a la Maison des Auteurs d’Angulema, el protagonitza Vera, que de petita veu com un dimoni assetja la seva mare fins a postrar-la al llit durant dies. No falten sessions d’exorcisme i visites al psiquiatre. És la malaltia mental, que s’obre pas, però enforteix el llaç entre mare i filla. "La malaltia mental és un tabú, t’estigmatitza, sobretot si es tracta de trastorns psicòtics i deliris. Part de la solució és parlar-ne i visibilitzar-ho, per entendre els mecanismes de la ment i on s’origina", continua l’autora.

La mare representa la dona atrapada en el paper de filla, mare i dona de l’Espanya patriarcal i catòlica. "El fet de ser dona encara és pitjor –destaca Lema–. Ser la boja, dit com un insult, és una etiqueta superficial lligada a la dona amb la qual es responsabilitza de la bogeria la persona que la pateix i mai s’intenta entendre què l’hi ha portat, quin ha sigut el seu passat o el seu entorn".

El jurat del Nacional, dotat amb 30.000 euros, va valorar "la gran profunditat i sensibilitat per la manera d’abordar un tema tan complex com el de la salut mental des de la mateixa experiència". També per "la reivindicació de la importància de les cures". "En la família –assenyala Lema– el còmic ens ha servit per posar el tema sobre la taula. El fet de ser una cosa incòmoda i no saber com tractar-ho ens ha portat al silenci i això empitjora les coses. El llibre ens ha ajudat a buscar ajuda més enllà de la família i a plantejar-nos com cuidem la persona que ho necessita però també el cuidador. És una tasca que ha d’estar repartida i hi ha persones que no estan disposades a assumir aquest paper".

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

El Nacional, el jurat del qual va qualificar l’obra de "gran bellesa visual i profunda emoció", és el colofó dels reconeixements com els premis del Públic dels festivals d’Angulema i de Périgord, el Bédélys del Festival de Montreal i ha sigut finalista de les categories d’emergent del Còmic Barcelona i de l’ACDCómic.

El jurat va destacar que és "una obra innovadora, arriscada en el formal, amb textures i composicions que transcendeixen les tècniques més utilitzades sense renunciar a l’ús de l’humor i a una mirada poètica", amb una "autèntica exploració del llenguatge que utilitza recursos estètics alternatius". Es refereix als brodats inspirats en els arpilleristes xilens, fets a mà per ella mateixa, que combina amb el dibuix. "És un ofici que ha estat present en la meva família durant diverses generacions. M’ajudava a veure i explicar els nostres problemes amb distància alhora que posava en valor una forma de creació vinculada a la dona, perquè és un ofici sempre imposat a les dones, assumit fins i tot com a submís per la posició corporal que implica, amb el cap cot".