‘Shogun’, ‘Hacks’ i ‘Mi reno de peluche’ triomfen als Emmy

Els aficionats als premis han estat d’enhorabona. Només vuit mesos després de la cerimònia dels Emmy del, en principi, 2023, que va acabar sent posposada per les vagues d’actors i guionistes, de diumenge a la matinada a ahir vam poder veure una segona gala dels premis de l’Acadèmia de la Televisió nord-americana, la corresponent a aquest 2024.

La sensació de déjà vu va venir remarcada, en principi, pels bons resultats, una vegada més, de The Bear en l’apartat de comèdia (tot i que parlem d’una sèrie sense gaire gag i que més aviat combina atacs d’ansietat amb tranquil·la melancolia): entre els primers Emmy entregats hi va haver els segons que reben Jeremy Allen White i Ebon Moss-Bachrach pels seus papers de, respectivament, l’atribolat xef Carmy i el cosí Richie, i el primer que ha rebut Liza Colón-Zayas per la sous-chef Tina. El creador de la sèrie, Christopher Storer, estava lliure de covid i va poder pujar a l’escenari del Peacock Theater de Los Angeles per recollir el premi a millor direcció. Però aquest sisè Emmy per a l’actriu Jean Smart i, sobretot, el premi a millor guió van fer presagiar que Hacks podia guanyar com a comèdia de l’any, cosa que finalment va aconseguir.

Acabada Succession i el seu regnat, l’aventura èpica Shogun, nova visió de la novel·la de James Clavell ja adaptada amb èxit a la televisió el 1980, va poder imposar-se en l’apartat dramàtic i sumar quatre premis als 17 obtinguts a la gala dels Emmy creatius de diumenge, dia 8, que ja havien convertit la seva primera temporada en l’emissió televisiva amb més Emmy de la història. El de guió li va arrabassar la magnífica sèrie d’espies Slow horses, un dels títols estrella d’Apple TV+, però seus van ser els de millor sèrie dramàtica, actor protagonista (Hiroyuki Sanada), actriu protagonista (Anna Sawai) i direcció (per a Frederick E.O. Toye, que va donar les gràcies a David Lean, Alfred Hitchcock, Akira Kurosawa i Robert Wise).

D’altra banda Mi reno de peluche va certificar la seva categoria de fenomen cultural amb quatre nous Emmy (ja en va obtenir dos l’anterior diumenge), tres d’entregats a un Richard Gadd vestit amb faldilla escocesa: millor sèrie limitada, millor actor protagonista i millor guió; el de millor actriu secundària va anar a parar la veterana Jessica Gunning pel seu paper revelació, el de l’assetjadora Martha. La millor actriu protagonista de minisèrie va acabar sent, sense gran sorpresa, la Jodie Foster de True detective: Noche polar: als Emmy els encanta premiar estrelles de cine.

Sorpreses molt més grans

Els Emmy van obviar les tèbies crítiques rebudes per The Crown en la temporada final i van saber reconèixer la majestuositat i emotiva resignació d’Elizabeth Debicki en el seu paper de Diana de Gal·les: millor actriu secundària. I es podia esperar que els Emmy de millor sèrie limitada es concentressin en Mi reno de peluche, però el més conegut com a guionista Steven Zaillian es va emportar el premi a millor direcció pel seu impressionant treball a Ripley, exemple de com no existeixen històries massa revisitades; només cal una mirada singular per refrescar-les.

Però encara més sorprenent va ser l’Emmy a millor actor secundari de sèrie limitada. Ni Robert Downey Jr. pels seus múltiples personatges a El simpatizante –hauria sigut el primer actor masculí a guanyar un Oscar i un Emmy el mateix any– ni Jonathan Bailey per la seva aplaudida tasca a Compañeros de ruta com l’activista gai Tim Laughlin: el premi va anar a parar finalment, a més de merescudament, a Lamorne Morris pel seu paper del policia estatal Witt Farr en la cinquena temporada de Fargo.

En un dels apunts polítics de la nit, Liza Colón-Zayas va animar totes les llatines que l’estaven veient a "continuar creient i votar; voteu pels vostres drets". (Diego Luna i Gael García Bernal també van fer un gest polític al decidir-se a presentar l’Emmy a millor direcció de minisèrie en espanyol: "Una salutació als cinquanta milions de persones que parlen espanyol en aquest país".) El productor Greg Berlanti va fer córrer rius de llàgrimes amb el seu emotiu discurs al recollir el Governors Award en reconeixement, en part, a la seva contribució a la representació LGTBIQ+ a la televisió.

També memorable va estar Jean Smart, amb intencions més iròniques, a l’afirmar que no se li presta prou atenció; això quan no existeix ningú que no l’adori i mentre recollia el seu tercer Emmy per Hacks. També divertida va ser la salutació del guionista britànic Will Smith al recollir el premi per Slow horses: "Malgrat el meu nom, vinc en so de pau", al·ludint a possibles confusions amb un altre Will Smith.

No més de tres hores

Fent honor a la seva coneguda eficiència, els Emmy no es van allargar més enllà de les tres hores planificades. Eugene i Dan Levy, pare i fill i creadors de Schitt’s Creek –sèrie que va sorprendre a tothom quedant-se tots els Emmy de comèdia més importants en l’edició del 2020–, no van defraudar com a presentadors. "El meu paper més satisfactori com a pare ha sigut el de ser el teu pare...", va dir Eugene a Dan, abans de completar la frase amb: "...a Schitt’s Creek, que em va servir per guanyar el meu primer Emmy com a actor". La família al complet (és a dir, més Catherine O’Hara i Annie Murphy) es va reunir abans de l’anunci de l’Emmy a millor comèdia per a Hacks.

Cops còmics

Notícies relacionades

TVE torna a debatre a ‘59 segundos’ amb Gemma Nierga

Barcelona homenatja els 50 anys de Zeleste i l’Ona Laietana

Els Levy es van repartir els cops còmics amb la majoria de presentadors de premis, entre ells el sempre estrany i genial trio format per Steve Martin, Martin Short i Selena Gomez; una Kathy Bates que va afirmar, en una introducció dedicada als malvats, que "el meu American horror story va ser oblidar-me de donar les gràcies a Ryan Murphy després de guanyar el meu Emmy [pel seu paper a AHS: Coven]" o l’equip de grans de Saturday night live (Maya Rudolph, Kristen Wiig, Bowen Yang i Seth Meyers), que va mirar d’animar el seu cap o excap Lorne Michaels per haver perdut 85 Emmy al llarg de la seva carrera. Nota al peu: també en va guanyar 21.

La nota amarga la va posar, com cada any, el segment In memoriam, oportunitat per recordar els molts talents que hem perdut en els últims vuit mesos, de Piper Laurie a Gena Rowlands, de Richard Lewis a Donald Sutherland. Per descomptat, algú brillant havia de quedar relegat: ¿com se’ls va acudir oblidar-se de Shelley Duvall, actriu d’extensa carrera televisiva i creadora i presentadora d’estimades sèries per a nens als 80? Veritable amargor.