Adeu a Jimmy Giménez-Arnau, ex d’una neta de Franco i tertulià mordaç

El periodista Jimmy Giménez-Arnau va morir ahir, tres dies després de complir els 80 anys. Protagonista habitual de l’anomenada premsa del cor després de contraure matrimoni, a finals dels anys 70, amb Merry Martínez Bordiú, la neta preferida de Franco, es va forjar una trajectòria a la televisió com a tertulià en programes com La máquina de la verdad, Tómbola, ¿Dónde estás corazón?, Sabor a ti, Crónicas marcianas i Sálvame, entre d’altres.

També va presentar un programa a Antena 3 Radio, Hora de lobos, i va participar en l’espai Protagonistas, de Luis del Olmo. En la premsa escrita va col·laborar com a columnista de mitjans com El Mundo i ABC i a la revista Panorama, del grup Zeta. El to mordaç, irònic, crític i provocador que va desplegar, així com la seva tendència a explicar les interioritats de la seva exfamília política, el van fer generar controvèrsia a tots els mitjans per on va passar.

És autor, així mateix, de nombrosos llibres. Va començar escrivint poesia, de la qual són exponents Cuya selva i La soledad distinta. El 1977 va publicar la seva primera novel·la, Las islas transparentes. La van seguir Los insatisfechos i Zelos. Altres de les seves obres, algunes amb títols molt provocadors, són: Jo, Jimmy, Mi vida entre los Franco, Neón en vena, Enfermos en el paraíso, Las malas compañías. Hipótesis íntimas sobre la muerte de los marqueses de Urquijo, Cómo forrarse y flipar con la gente guapa, Camaleones y lagartas i España me pone. L’última, escrita el 2020, va ser la seva autobiografia, La vida jugada.

Divorci i nou casament

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu matrimoni amb Merry Martínez Bordiú el 1977 (amb exclusiva a la revista ¡Hola! d’un milió de pessetes, tota una fita en l’època), amb qui va tenir una filla, Leticia, nascuda el 1979, i la posterior dissolució amb una sentència del Tribunal de la Rota, el va convertir en carn de canó de la premsa del cor. Una temàtica en què s’acabaria especialitzant, aprofitant les seves polèmiques intervencions per exposar la seva vida, pel morbo que despertava la seva condició d’exparent dels Franco.

El 2007 va conèixer la periodista Sandra Delgado, 35 anys més jove que ell, quan ella el va entrevistar per al programa Dolce Vita, de Telecinco, amb qui es va acabar casant (en secret i amb una altra exclusiva fotogràfica) fa més d’una dècada. Delgado, la dona que Giménez-Arnau "més havia estimat", segons va confessar ell mateix, va declarar a Belén Esteban, després de la seva mort. "S’ha quedat sense veure el nou estadi del Reial Madrid". La seva última reaparició a la televisió, després del final de Sálvame, va ser en l’avenç del nou programa de Quickie. El tertulià va expressar que volia "morir en directe" i,malgrat haver estat un temps allunyat del focus mediàtic, havia expressat en més d’una ocasió el seu desig de tornar a la pantalla petita.