Lucía Fumero embruixa l’arrencada del Mercat de Vic amb ‘Folklore’

Lucía Fumero.

Lucía Fumero. / Xavi Torrent

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Una música d’intimitats, inquieta i amb un halo de somni, enriquida per convidats especials, va protagonitzar el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic de la mà de Lucía Fumero i la preestrena del seu segon àlbum, el doble Folklore (tercer, si comptem el que va gravar amb el seu pare, Horacio Fumero, el llarg còmplice, al contrabaix, de Tete Montoliu). Una proposta d’alt nivell instrumental, inventiva i refrescant, que va obrir una 36a edició que resulta que és la 14a i també l’última de Marc Lloret com a director artístic (en tàndem amb Oriol Roca), ja que ara anirà a parar al trio integrat per Joan Rial, Jordi Casadesús i Rubén Pujol.

Així ho va fer notar, ahir a L’Atlàntida, l’alcalde de Vic, Albert Castells, que va enaltir el Mercat perquè "genera cultura i activitat econòmica". Va intervenir també la flamant consellera de Cultura, Sònia Hernández, que va posar l’accent en "l’aposta per l’accés a la cultura", entès com "un dret".

Lucía Fumero va desplegar un Folklore serpentejant començant per un delicat diàleg del piano amb la percussió de Juan Berbín i amb el contrabaix de Magalí Datzira, obrint l’enquadrament a insinuacions rítmiques llatinoamericanes. I també a convidats: Rita Payés, compartint Starlight i sumant, després, el seu trombó a la secció de vent. Folklore té molta molla, melodies alienes als carrils ordinaris, solucions audaces i, tot i així, càlides, i un marge just per a la improvisació. S’hi van sumar la mexicana Fuensanta Méndez, amb Del amor, una altra escena amb àngel, i Salvador Sobral (Portugal és el país convidat d’aquest any), amb el seu cant alat en un parell de temes propis: Tristeza dos dois i Anda estragar-me os planos.

Notícies relacionades

La jornada va oferir altres propostes substancioses. Atenció a l’escalada de Namina, Natàlia Miró do Nascimento, amb els seus frondosos The Barbarians, un format de septet finíssim en el qual, amb tot, manava el seu tarannà i el seu carisma vocal. Va preestrenar cançons de l’àlbum La nuit, que ha de sortir a finals d’octubre, amb creus de funk i blues, guitarra elèctrica roots, balades profundes i vistes a Nova Orleans remarcades pel trio de metalls (Pep Pascual entre ells). Va deixar una estela dolguda amb I al bell mig, un animal, tot un cant justicier entorn dels infortunis derivats del color de la pell.

I sessió fructífera de Vic Mirallas amb Dudas, que va manejar una veu amb soul entregada a un cançoner de pop híbrid, amb arpegis de guitarra, ecos de r’n’b i cançons imaginatives, com Vampiros. Sessió de tonades encadenades traient partit d’aquests sets de 45 minuts. El Mercat, com va dir Mirallas, "és un esport de fons".