‘Segundo premio’, camí dels Oscars

El primer que pot desprendre’s d’aquesta decisió és que alguns paradigmes estan canviant entre els acadèmics a l’hora d’emetre els seus vots. Segundo premio és un film molt personal en el qual Lacuesta i Rodríguez exploren el que hi ha de realitat i de llegenda en l’etapa del grup granadí Los Planetas, màxims exponents del rock independent d’aquest país.

La pel·lícula contempla la gestació i gravació el 1998 del seu tercer àlbum, Una semana en el motor de un autobús, així com la relació d’amistat entre els dos líders de banda i la influència que exercia d’una manera o d’una altra la primera baixista del grup, que acabava de deixar Los Planetas. El disc va canviar la filosofia de l’escena independent espanyola, però, com s’assegura des dels títols de crèdit inicials, aquesta no és una pel·lícula sobre Los Planetas. Res de biopic ortodox, sinó una proposta que és en tot moment singular.

La primera reacció de Lacuesta davant la decisió de l’acadèmia és que "dona un impuls a la segona vida que pot tenir la pel·lícula", una segona vida molt activa, com un segon premi, ja que després d’haver guanyat la Bisnaga d’Or al millor film i els premis de direcció i muntatge en la passada edició del festival de Màlaga, i de la seva estrena en sales comercials, la cinta continua viatjant de certamen en certamen i des d’ahir a la nit està disponible a la plataforma Movistar Plus+.

Cinc finalistes

Lacuesta té clar que "els premis són un joc", però està molt satisfet amb l’elecció i amb els motius pels quals Segundo premio entra en la carrera cap als Oscars. "Hi ha gent que m’ha dit que havia votat la nostra pel·lícula perquè els semblava la millor opció per a Hollywood", ens comenta. "D’altres perquè era la que més els agradava, i també hi ha gent que ho ha fet per suport personal. Això ha sigut molt bonic, rebre el carinyo d’un grapat d’acadèmics", evoca en un moment personal complicat.

Tenir opcions d’entrar en les successives shortlist i poder arribar a estar entre les cinc finalistes implica, entre altres coses, aconseguir que el màxim nombre d’acadèmics de Hollywood vegi la pel·lícula i promocionar-la bé durant diversos dies a Los Angeles. ¿Com enfoca tot això Lacuesta, un cineasta allunyat dels tradicionals focus mediàtics? "No tinc gaire idea de com funciona, però ho preguntaré a Juan Antonio Bayona, que produeix amb Belén Atienza i Sandra Hermida la meva pròxima pel·lícula". Bayona i les seves dues productores ja van viure l’experiència l’any passat amb La sociedad de la nieve, pel·lícula que va quedar entre les cinc finalistes, tot i que l’Oscar el va guanyar finalment La zona de interés, de Jonathan Glazer.

La carrera de Lacuesta és exitosa i ben guardonada. Agitador nat amb les seves propostes entre gèneres, temes i estils, és responsable de dues de les millors pel·lícules espanyoles sobre la concepció vivencial i artística del flamenc: La leyenda del tiempo i Entre dos aguas; el primer, títol heretat del disc del Camarón de la Isla, i el segon és el tema més popular del guitarrista Paco de Lucía. Amb la segona va guanyar la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià en 2018, guardó que ja havia obtingut set anys abans amb Los pasos dobles, una de les dues pel·lícules que va realitzar amb presència de Miquel Barceló; l’altra és El cuaderno de barro.

La seva filmografia, que conté pel·lícules realitzadrd en solitari o amb Isa Campo, la seu coguionista habitual, o, en el cas de Segundo premio, amb Pol Rodríguez, inclou obres diverses i personals, rodades en formats d’allò més variats. Cravan vs. Cravan, el seu primer llargmetratge, és una de les seves moltes exploracions dels límits de la ficció i la no-ficció. Los condenados, la seva pel·lícula de caire més polític, sobre dos exguerrillers i les excavacions de les fosses de desapareguts, va obtenir el Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana. La noche que no acaba és un documental sobre Ava Gardner basat en el llibre de Marcos Ordóñez Beberse la vida. Murieron por encima de sus posibilidades, una comèdia negra i esperpèntica, va incloure en el seu generós repartiment Ángela Molina, José Sacristán, Raúl Arévalo, Imanol Arias, José Coronado, Ariadna Gil, Eduard Fernández, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Albert Pla i Pascal Comelade.

Una bona aposta

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La propera pell podria ser, potser, la seva obra de plantejament més narratiu, amb Emma Suárez, Sergi López i Àlex Monner. Un año, una noche, sobre l’atemptat terrorista a la sala Bataclan de París, va competir en el festival de Berlín de l’any 2022 i compta amb Nahuel Pérez Biscayart i Noémie Merlant de protagonistes. Lacuesta va firmar també un dels episodis de la sèrie col·lectiva Apagón, de la qual Isa Campo, Rodrigo Sorogoyen, Raúl Arévalo i Alberto Rodríguez es van responsabilitzar dels altres capítols.

Segundo premio va ser originalment un projecte de Jonás Trueba que anava en una direcció bastant diferent. Lacuesta el va fer seu, amb l’aprovació de Jota i la resta de Los Planetas, i el va convertir en una pel·lícula sobre la banda que no és exactament una pel·lícula sobre la banda. No obstant, pot satisfer els aficionats de la banda granadina, però també els que no coneguin gaire el grup, els seguidors del cine de Lacuesta i un públic ben divers. Aquesta és una bona aposta que té en compte els intricats camins que cada any condueixen a poder figurar o no en la llista final de les nominades als Oscars. Un premi que ratificaria internacionalment l’obra del seu director, en solitari o en corealització.