‘Terra Alta’, un heroi amb traumes

Un crim és el punt de partida d’aquest thriller policíac creat per Eligio R. Montero (Buñuel en el laberinto de las tortugas) que s’estrenarà el 2025, a la gravació del qual ha assistit EL PERIÓDICO. Però la història, com acostuma a passar en els llibres de l’autor de Soldats de Salamina, oculta molts més secrets que el descobriment del culpable de l’assassinat.

"Parla de coses com el dolor, la venjança, de tot el que genera precisament aquesta violència i aquestes ferides que abordem en la sèrie", comenta Eduard Cortés (Merlí, Dime quién soy), director d’aquesta ficció que s’articula a través de dues línies temporals: el present del protagonista, com a mosso a la comarca de la Terra Alta, i el seu complex passat, que apareix en forma de flashbacks.

"Melchor Marín, el meu personatge, va tenir una vida al carrer i va ser a la presó per un tema de narcotràfic. Allà va patir una catarsi llegint Els Miserables, es va assabentar que havien matat la seva mare i va decidir començar a estudiar per ser policia per, en part, trobar el seu assassí, cosa que ningú vol investigar per alguna raó que ell desconeix", avança Bernardeau. "L’atemptat de Cambrils, on mata els terroristes, és un altre gir important en la seva vida", afegeix.

Després d’aquest traumàtic succés, comença una nova etapa a la Terra Alta, on aconsegueix formar una família junt amb una dona una mica més gran que ell (Marta Etura), amb la qual connecta gràcies al seu amor als llibres. "Fins que un nou assassinat fa que el seu passat el torni a perseguir", relata Bernardeau sobre un personatge que l’actor considera que la sèrie presenta una mica més empàtic que el de la novel·la. "En el llibre, el Melchor gairebé no parla i en els primers guions era així, però és que llavors la gent no hauria empatitzat amb ell", destaca.

No és l’única variació que fa la sèrie sobre la novel·la de Cercas. "Quan fas una adaptació és impossible no canviar coses", es justifica el director, que recalca que la sèrie "complementa molt bé el llibre", de manera que "pot resultar sorprenent tant per als que l’han llegit com per als que no".

"L’essència de la novel·la es manté, així com el passat del protagonista i els personatges principals, però el llenguatge audiovisual i el literari són diferents i hem hagut de construir trames per poder adaptar-lo al mitjà", apunta Ángela Agudo, productora executiva de Terra Alta.

Una de les escenes que tampoc hi falten és, com no podia ser de cap altra manera, la de l’atemptat de Cambrils. "Però tampoc és una reproducció fidedigna, sinó una recreació dramàtica dels fets", remarca Joan Benet, director de fotografia. "Conté una part de veritat, però no és una escena en la qual reproduirem un fet històric tal com va passar", afegeix sobre una sèrie que, malgrat desenvolupar-se en un ambient lluminós, els seus personatges (sobretot els masculins) es mouen sempre més a l’ombra. "Però és que tots amaguen coses", deixa caure Benet.

Barcelona, Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires, Sant Cugat del Vallès, Gandesa, Corbera d’Ebre i Tenerife són algunes de les localitzacions on s’està desenvolupant el rodatge d’aquesta sèrie produïda per Secuoya Studios. Però, tot i que tant la trama com els escenaris siguin majoritàriament catalans, s’ha optat per descartar el bilingüisme i tots els diàlegs són en castellà.

Elenc català

"A la Terra Alta no es parla una miqueta català. Es parla cent per cent en català. El terme mitjà en un lloc així és molt complicat, ja que qualsevol intent de fer una mescla entre el català i el castellà trauria veritat a la situació", assenyala Cortés. "Aquí s’ha optat pel castellà com un idioma que, d’alguna manera, la fa més global i menys local", puntualitza el director.

Notícies relacionades

Consell de Cent reneix com a bulevard de l’art

TVE torna a debatre a ‘59 segundos’ amb Gemma Nierga

Això, sí, l’elenc que acompanya Bernardeau i Etura és principalment català, a excepció de Goya Toledo. Hi ha Ivan Massagué, Bea Segura, Pere Ponce, Pablo Derqui, Manel Barceló i Jordi Martínez, amb la col·laboració especial de Francesc Orella, amb un personatge "molt misteriós que és una mica la peça clau que fa que tot el mosaic encaixi", segons el director.

Un mosaic que pot continuar creixent, ja que el llibre de Javier Cercas s’emmarca en una trilogia que després van completar les obres Independencia i El castillo de Barbazul, així que hi ha molt més fil per estirar. "Tant de bo la sèrie funcioni i tinguem més temporades", aventura la seva productora.