El dimoni de la gelosia

El nombre de pel·lícules centrades en històries de gelosia possessiva, maltractaments i violència domèstica és bastant abundant. Valérie Donzelli –que també és actriu: Saint Laurent–, amb el suport en el guió d’Audrey Diwan –que també és directora: El acontecimiento i la recent Emmanuelle–, proposa a Solo para mí una relectura portant el tema per altres camins per arribar a unes conclusions similars. Tot i que per moments té aires de tens thriller psicològic, el film es mou millor pels dominis del drama contingut malgrat la situació tractada i les estampes de violència psicològica que reflecteix.

Virginie Efira encarna dues germanes bessones. La més introvertida d’elles, la Blanche, s’enamora, es casa i forma una família amb un home anomenat irònicament Lamoureux (Melvil Poupaud). La gelosia aflora a poc a poc, tot i que abans, a través de lleus detalls, ja s’han anticipat aspectes del comportament possessiu del marit. El relat pega un gir gens brusc, molt conseqüent, cap a la meitat del metratge. La Blanche pren una decisió i n’assumeix les conseqüències. La pel·lícula es converteix en un malson quotidià ben teixit i resolt en la seva última seqüència, en la qual la disposició dels dos protagonistes en un mateix pla resulta totalment rellevant i determinant.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Solo para mí’

Valérie Donzelli (Estrena: 20/09/2024)