L’adolescència monstruosa

Les pel·lícules que recorren al terror i a la fantasia, en concret a la idea del que es considera monstruós, per abordar el pas de la infància a l’adolescència en personatges femenins ja són un gènere. Carrie (1976), Ginger Snaps (2000), Thelma (2017) i Crudo (2016) en són alguns exemples. Premi a la millor pel·lícula en la Setmana de la Crítica de Canes del 2023, Tiger Stripes continua aquesta genealogia de pel·lícules. La directora malàisia Amanda Nell Eu explica en la seva pel·lícula, ambientada en una comunitat rural de Malàisia, la història d’una nena d’11 anys que veu com el seu cos comença a canviar o, més ben dit, a rebel·lar-se quan li ve la menstruació. Es rebel·len el seu cos i el seu entorn, que respon amb ignorància, por, superstició i, sobretot, un assetjament atroç a una cosa tan natural com l’adolescència femenina. La idea de marcar un símil entre el fervor adolescent i el que és monstruós (que funciona com a projecció de l’exterior) no és gaire nova. I la cineasta planteja tantes coses (assetjament, masclisme estructural, por, fanatisme religiós, superstició...) que en algun punt la pel·lícula es desenfoca. No obstant, s’imposen les virtuts. Una és l’habilitat d’Amanda Nell Eu per reflectir al rostre i al cos de la protagonista els mals de la societat que retrata. Una altra, el seu sentit de l’humor. La principal, la seva bellesa formal (el director de fotografia és el català Jimmy Gimferrer) i la potència del seu imaginari fantàstic i de terror (menció especial a les seves incursions en el body horror).

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

‘Tiger Stripes’

Amanda Nell Eu (Estrena: 20/09/2024)