Una novel·la sobre la vida en temps de Ceausescu guanya el Tusquets

La poeta i escriptora Corina Oproae, nascuda a la regió romanesa de Transsilvània el 1973, va guanyar ahir el 20è premi Tusquets amb La casa limón, una novel·la que narra la decadència i descomposició del règim de Ceausescu des dels ulls d’una nena. El jurat, presidit per Antonio Orejudo i format per Bárbara Blasco, Eva Cosculluela, Silvia Hidalgo i l’editor de Tusquets, Juan Cerezo, ha triat l’obra d’Oproae per "la seva escriptura precisa i evocadora, crua i onírica, i pel testimoni de vivències històriques de l’Europa de l’est". El guardó té una dotació de 18.000 euros i arribarà a les llibreries el 9 d’octubre.

"Volia mirar el comunisme com si el veiessis per primera vegada, amb la sorprenent naturalitat amb què es viuen les coses quan ets petit; situacions com la falta de llibertat, les delacions dels companys o les cues per aconseguir menjar", va explicar ahir l’autora, que tenia 17 anys quan Ceausescu va ser enderrocat i ajusticiat el 1989 per una revolta popular després de més de dues dècades de salvatge repressió.

L’impuls per escriure La casa limón, que narra la vida quotidiana d’una família de classe mitjana assolada per la malaltia i les desaparicions, va sorgir en un viatge amb els fills de l’autora per Romania. "Els meus fills em van fer preguntes difícils de respondre", confessa Oproae, que es va establir a Catalunya l’any 1988, va aconseguir la nacionalitat espanyola el 2002 i ha escrit La casa limón en castellà. "Totes les dictadures, siguin de dretes o d’esquerres, s’assemblen. Romania i Espanya ho saben, per desgràcia. Les persones que ho hem viscut, sabem el que són les cartilles de racionament".

Narrat des de la infància

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La casa limón i Oproae se sumen a una nova estela d’autores, com l’albanesa Lea Ypi, la moldava Tatiana Tibuleac i la belarussa Natàlia Litvinova, recent guanyadora del premi Lumen de novel·la 2024 per Luciérnaga, que aborden l’ensorrament del bloc soviètic des d’una nova perspectiva, la de la infància. "Crec que fins ara aquests fets s’havien narrat des de la dissidència. Quan expliques una cosa en calent tendeixes a fer-ho des de la denúncia. Però fer-ho tants anys després et permet fer les paus i posar les coses al seu lloc", reflexiona Oproae, que assegura que la seva no és una visió nostàlgica ni blanquejada dels anys de la seva infància: "La cruesa i l’horror hi continuen presents", afirma.

La casa limón recrea la Transsilvània rural i ancestral dels anys 80 i estableix un joc amb el lector al col·locar una nena com a narradora. "Hi ha coses terribles com les malalties, la bogeria del pare i les desaparicions dels que no pensen com el règim que ella no entén i nosaltres sí", va avançar ahir el seu editor, Juan Cerezo. Oproae va citar els contes En tierras bajas, de la premi Nobel Herta Müller, com una de les seves grans influències, a més d’explicar que "es va enamorar" de la literatura espanyola gràcies al Quixot i als poetes de la generació del 27, i del català llegint Mercè Rodoreda. Oproae va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica a Romania. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes, Intermitencias i Desde dónde amar, i en català ha escrit La mà que tremola, un llibre de reflexió poètica sobre el fet d’escriure en una llengua que no és la materna.