Juan Diego Flórez, estrella solidària

Va tornar al Palau de la Música Catalana Juan Diego Flórez després de la seva actuació, amb el mateix idèntic programa que dijous passat al Teatre Real de Madrid. Per inaugurar el cicle Grans Veus, el cèlebre tenor peruà va comptar amb l’Orquestra Juvenil Sinfonía por el Perú, un dels fruits de l’organització que va crear per donar suport al desenvolupament personal i artístic de nens i adolescents del seu país d’origen. El primer que va cridar l’atenció del conjunt, més enllà de les seves qualitats musicals –excel·lència, perfecta acció de conjunt, so empastat–, va ser l’eficàcia, l’entusiasme i la concentració que els joves músics van demostrar al seguir amb inspirada expressivitat la talentosa mestra colombiana Ana María Patiño-Osorio. L’orquestra va brillar en tot moment, especialment en els difícils fragments de sarsuela o en el Can can de l’Orphée aux enferns.

El programa va permetre mostrar la flexibilitat del conjunt i la consolidació d’un projecte que ja ha beneficiat més de 6.000 nens, inspirat en El Sistema que va crear a Veneçuela José Antonio Abreu fa 50 anys. Juan Diego Flórez pot estar orgullós del resultat de la seva fundació, una entitat que ha canviat la vida a moltes famílies.

En aquesta tornada, el tenor va demostrar estar en plenitud de facultats, amb aguts límpids, un gran control del fiato, un fraseig de somni i la flexibilitat necessària per a les agilitats pròpies del bel canto romàntic. Després d’una impressionant demostració de facultats en l’ària de Tebaldo d’I Capuleti i i Montecchi de Bellini, va interpretar, carregat d’expressivitat, Roberto Devereux de Donizetti. Sempre en la línia belcantista es va incloure una ària de Matteo Salvi, col·laborador i alumne de Donizetti, que va aportar la coneguda Angelo casto e bel a la inconclusa Il Duca d’Alba, el material de la qual després utilitzaria a La favorite.

Flórez, que ha ampliat el seu repertori a algunes òperes de Verdi, va interpretar també Je veux encore entendre de Jérusalem, en la qual el compositor va utilitzar part dels seus I Lombardi. No podia faltar un dels seus hits, l’ària de Roméo Ah, lève-toi, soleil! de Gounod, a més d’una picada d’ullet a La belle Hélène d’Offenbach.

En el capítol de sarsuela es van sentir romanços de La alegría del batallón, La pícara molinera i El último romántico, per culminar amb Granada, amb bisos en els quals Flórez va acabar de reconquerir el públic del Palau.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Juan Diego Flórez & Sinfonía por el Perú

Palau de la Música Catalana. 21/09/2024