Yuval Noah Harari: "La veritat és cara i escassa"

Nascut fa 44 anys a Israel, Yuval Noah Harari és un dels intel·lectuals més influents de l’actualitat, si no el que més: ha venut més de 45 milions de llibres, com Sàpiens i Homo Deus, arreu del món, i, després de sis anys sense publicar material nou, torna a les llibreries amb Nexus (Edicions 62/Debate), un altre assaig brillant, amè i molt oportú per entendre el món actual i el futur pròxim. El nou llibre de Harari és un recorregut per les xarxes d’informació al llarg de la història de la humanitat: explica com els mitjans de comunicació han fet possible la conversa entre persones a gran escala, requisit imprescindible perquè existeixi la democràcia, i com els algoritmes ja estan trencant aquest equilibri i aplanant el camí per a un món menys lliure, més vigilat i procliu a les dictadures. A continuació, es recullen algunes de les idees principals esmicolades pel mateix Harari, la gran superestrella del pensament contemporani, en una conversa a distància des dels Estats Units.

Trump i Marx

"Trump i Marx tenen alguna cosa en comú. Històricament, el punt en què es troben l’extrema esquerra i l’extrema dreta és en la desconfiança profunda cap a les institucions que són garants de la veritat. La sospita sobre els mitjans tradicionals, les universitats, els tribunals, la ciència... Això és perquè comparteixen una visió molt cínica del món que diu que l’única realitat és el poder i que totes les interaccions humanes són lluites de poder. Això és destructiu per a la societat, i especialment per a la democràcia. Si no pots confiar en cap institució que et digui la veritat, llavors totes les institucions col·lapsen i l’únic règim que pot sobreviure en aquestes condicions és la dictadura. La democràcia es basa en la confiança".

"Existeix la idea que una societat inundada d’informació equival que la gent adquireixi més coneixements. Però la major part d’informació és porqueria i, sens dubte, no és veritat. La veritat és una categoria d’informació poc comuna. La veritat costa. Per escriure un reportatge veraç, és necessari invertir-hi temps, diners i esforç. Per escriure una mentida o una ficció, no: simplement pots escriure el primer que et passi pel cap. La veritat és cara, la ficció és barata. La veritat és complicada perquè la realitat és complicada. La gent sol preferir les històries senzilles a les complicades. I la veritat, a més, sol ser dolorosa. Hi ha moltes coses que no ens agrada saber de nosaltres mateixos o sobre el nostre país. Si volem que la veritat prevalgui, cal invertir-hi: crear institucions com diaris o societats acadèmiques que inverteixin esforços a descobrir i difondre la veritat. Si no, la veritat quedarà enterrada sota la informació porqueria".

Totalitarismes

"La diferència entre règims autoritaris i totalitaris és que en els primers el poder controla l’esfera política, l’exèrcit i els diners, però deixa que la gent faci la seva vida i el govern no pot saber què fa o què pensa cadascú cada minut del dia. Stalin i Hitler volien controlar cada aspecte de la vida de la gent, però fins i tot a la Unió Soviètica era impossible controlar la vida de 200 milions d’habitants. Haurien sigut necessaris 400 milions d’agents, perquè fins i tot un membre del KGB necessita menjar i descansar. I el que feien era enviar un informe de paper a Moscou, que no tenia prou analistes per llegir 200 milions d’informes, i la majoria quedaven sense llegir. Així que, fins i tot a la Unió Soviètica, hi havia un cert grau de privacitat. La IA no necessita cap humà per vigilar tots els humans: tens els telèfons, les càmeres i els softwares de reconeixement facial i de veu. És tècnicament possible seguir tothom i aniquilar la privacitat. Ja està passant a l’Iran i al meu país, que està construint un règim de videovigilància total als territoris palestins ocupats".

La democràcia és parlar

"La gent necessita parlar. En un poble petit es podia reunir tothom a la plaça principal i conversar. En un regne gran, això era tècnicament impossible. La conversa a gran escala només va ser possible amb l’auge de la tecnologia de la informació moderna: els diaris van sorgir els segles XVII i XVIII en llocs com Anglaterra i Holanda, on també van sorgir les primeres democràcies. Molta gent confon la democràcia amb les eleccions, però fins i tot a Veneçuela i Corea del Nord voten. La democràcia va construir, amb el temps, un sistema d’equilibris per protegir-se a si mateixa: tribunals i mitjans de comunicació independents –diaris, ràdios i televisions capaços d’exposar les mentides i els errors d’un govern. Els mitjans tenen un poder enorme per destruir la democràcia o protegir-la. Alguns dels dictadors més rellevants, com Mussolini i Lenin, van ser editors abans que polítics. Avui el poder està en mans dels gegants dels nous mitjans, com Facebook, Twitter i Instagram, i aquests, en mans dels algoritmes. Hi ha un gran debat sobre la responsabilitat d’aquests nous mitjans".

"Estic d’acord que les empreses que hi ha darrere de les xarxes socials haurien d’anar molt amb compte a l’hora de censurar o prohibir els éssers humans. La gent menteix. Té dret a mentir, a l’estupidesa. Però el problema no és el contingut creat pels éssers humans, sinó les decisions editorials dels algoritmes. Si Twitter decideix recomanar, difondre i reproduir una teoria de la conspiració perquè atrau més l’atenció del lector –i, al mantenir més temps l’usuari a la seva plataforma, guanya més diners-, hauria de ser responsable. De la mateixa manera que responsabilitzem els editors dels diaris de les seves decisions editorials".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A favor de la IA

"No crec que la gent de Silicon Valley sigui malvada. La IA pot brindar-nos la millor atenció mèdica de la història. Hi ha escassetat de metges a molts països i amb la IA es podran actualitzar cada dia totes les troballes mèdiques de totes les investigacions d’arreu del món, una cosa que cap metge humà pot fer. El metge de la IA podrà estar les 24 hores del dia amb nosaltres: controlar la nostra pressió arterial, el nivell de sucre, l’estrès... Serà més barat que un metge humà". Pot ser que en 10 o 20 anys, fins i tot els pobres d’un llogarret remot, disfrutin d’una millor atenció mèdica que els multimilionaris d’avui, gràcies a la IA"..