La cirurgiana que crea obres d’art utilitzant radiografies

L’art i la medicina van molt de bracet. Janice Velasco, especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu, combina la feina de cirurgiana a l’hospital Sant Rafael de Barcelona amb la creació d’obres d’art molt particulars. Una ruptura amorosa, un cor fet miques i la necessitat de donar forma a les emocions que sentia van ser el despertar de la seva faceta artística. En la tècnica del collage, el pas elemental és tallar i enganxar, i d’alguna manera això és el que fa Janice Velasco: talla i enganxa vivències personals utilitzant com a element base radiografies i tomografies.

"Vaig començar el 2022, sembla un clixé, però amb el cor destrossat. Des d’aleshores porto 49 collages", explica la doctora. "Tenia coses guardades que no sabia gestionar; vaig fer un viatge a Viena a veure una amiga que fa collages i vaig pensar: ‘Jo no sé pintar, però sí tallar i enganxar’, que al final és el que fa un cirurgià". Després feia falta buscar allò que fes que la seva obra fos especial. D’aquí va arribar la idea de representar el que hi ha més endins d’un ésser humà: els ossos. "Vaig pensar a utilitzar radiografies i tomografies, fer que en sortissin coses i que es veiés amb coloraines", detalla la doctora.

Un dia, un company de l’hospital li va facilitar unes radiografies que s’anaven a rebutjar –contenen plata que al mullar-se les converteix en tòxiques i, per tant, es porten a contenidors especials– i així va començar l’aventura. Bisturí en mà, Velasco talla les parts de les radiografies que necessita junt amb altres elements com dibuixos, imatges, frases i icones amb els quals dona forma a allò que pensa i necessita plasmar. Un element indispensable per elaborar els seus quadros és un negatoscopi –un dispositiu que permet visualitzar radiografies i altres imatges mèdiques–; d’aquí ve el nom del seu perfil d’Instagram (@negatocollage), on comparteix les creacions que fa.

El procés no ha sigut lineal. Molt esforç (personal i econòmic), molta prova-error, experimentació amb tècniques, formes, detalls, fins a trobar un estil propi.

Donacions particulars

Les radiografies procedeixen de donacions a títol personal, ja que l’hospital no en pot facilitar per qüestions de privacitat dels pacients. A la resta de materials "hi destino gairebé la meitat del meu sou". Fa servir, per exemple, revistes, llibres, planxes de metacrilat i marcs amb retroil·luminació. "Per ara soc el meu propi mecenes. En realitat el que m’interessa és que la meva obra es valgui per si mateixa".

Velasco toca tres temes centrals: l’amor, el sexe i la mort. "No ha de ser sempre una mort física; pot ser la mort d’un projecte, d’una parella...", diu. El procés creatiu ha anat evolucionant gràcies a l’experiència. "Abans només pensava en la idea. Ara, com que ja produeixo a temps real, en el moment en què em passen les coses puc crear alguna cosa més intuïtiva", afirma.

Notícies relacionades

Albert Serra: "M’agradaria que persistís i que no es prohibeixi la tauromàquia"

‘The End’, un desafinat cant al desastre climàtic

Per a ella és tan important l’obra com el seu significat. Per això ha creat un diari d’obra en què classifica els collages i hi afegeix, escrita a mà, una explicació profunda del que sent i vol expressar amb cada peça. "A la llarga, si mai acabo portant una obra a un museu, podré dir a la gent que interpreta les obres què significa cada element", explica Velasco.

Algunes de les seves obres estan exposades actualment en un estudi privat de Barcelona regentat per Maya (@mayassecretgallerybarcelona). Entre tots els aspectes positius del seu treball artístic, més enllà de l’alliberament personal i d’una nova forma d’expressió, hi ha "el valor altruista que tenen". "Les persones, una vegada et donen la radiografia, no et diuen que el collage és seu. Només els agrada preguntar si aquests ossos que hi apareixen són els seus. Amb això en tenen prou", assenyala Velasco.