A dins de l’ambulància pirata

La mexicana Natalia Beristáin (‘Ruido’, ‘Los adioses’) dirigeix ‘Familia de medianoche’, una sèrie mèdica vibrant i singular que s’estrena avui a Apple TV+. Està inspirada en el documental homònim.

A dins de l’ambulància pirata
3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al principi de la sèrie Familia de medianoche (Apple TV+, des d’avui), la veu en off del protagonista, l’estudiant de medicina Marigaby Tamayo (Renata Vaca), ens introdueix en una realitat neguitosa. "A veure, li explico: el cas és que a Ciutat de Mèxic el govern hi té una mica més de cent ambulàncies per atendre una població que voreja els deu milions d’habitants. Sí, ja sé que el coi de matemàtiques no surten. Doncs aquí és just on entrem nosaltres".

Amb nosaltres es refereix a la família del títol, dedicada cada nit a cobrir aquest buit amb una de les anomenades ambulàncies pirata, serveis privats que operen al marge de la llei i en màxima competició amb vehicles rivals per aconseguir la paga, però que també ajuden el proïsme a arribar a hospitals, també privats, abans que sigui massa tard. Som en una zona ètica grisa, però "si estàs en un accident, si has tingut un cop de mala sort, el que vols és que algú et vingui a buscar", recorda Natalia Beristáin, showrunner i codirectora d’una altra nova excel·lent aposta d’Apple. "En realitat podries estar-te dies esperant que arribi una ambulància del Govern".

Després d’aconseguir els drets del documental homònim en què s’inspira, Pablo Larraín (el prestigiós director de Jackie i Spencer, entre tantes d’altres) i el seu germà Juan de Dios van proposar a Beristáin (Ruido, Los adioses) ser la capitana creativa d’una versió de ficció. "Ja havia treballat amb la seva productora [Faula] en la sèrie El presidente. D’aquest nou projecte em va atraure la possibilitat d’entendre jo mateixa, com a chilanga [així es diu a si mateixa la gent de Ciutat de Mèxic], el tema de salut pública que revelava el documental. Narrar la meva ciutat, explicar-la com algú que la viu i la pateix i l’estima i l’odia cada dia".

Heroïna amb doble vida

Un canvi significatiu respecte al documental és el protagonisme de la inèdita Marigaby, estudiant de medicina de dia (no sense esforç) i parametgessa a la nit juntament amb el seu pare, Ramón (Joaquín Cosío, el senyor Neto de Narcos: México), i els seus dos germans, el petit Julito (Sergio Bautista) i el trencacors Marcus (Diego Calva, revelació de Babylon). En el fons tot gira al voltant d’aquests personatges, alhora amb problemes tan reconeixibles i amb una feina tan singular. "Com la gran majoria de nosaltres, han de pagar la renda, estan preocupats per portar el menjar a la taula. La Marigaby està massa cansada per estudiar per a un examen perquè ha hagut de treballar. Tot això els fa reconeixibles, és fàcil preocupar-se’n. Però si a tot plegat hi afegeixes la particularitat de l’ambulància i de l’adrenalina i de tot amb el que conviuen aquests personatges, la història es torna un paquet molt atractiu, em sembla".

Notícies relacionades

Sobretot quan arriba l’esmentada adrenalina, és impossible no pensar en Urgencias, o el "Sant Greal del drama mèdic", com diu Beristáin. Alhora, ells volien fer una sèrie diferent, única i específica. "En aquest gènere hi ha un llenguatge i un sistema que venen establerts per la indústria nord-americana i que funcionen a la perfecció. No es tractava de negar-los, però sí de saber què funciona en aquesta fórmula per aplicar-ho a la nostra llatinitat, a aquesta història en particular".

El sentit de lloc ho és tot i impedeix qualsevol sensació d’estar veient una cosa genèrica. Som a Ciutat de Mèxic, o a les moltes ciutats que conté. En la seva vitalitat i el seu bullici i en les seves zones de foscor. "Situant la Marigaby com a eix d’aquest elenc coral, inevitablement es remarcava la qüestió del masclisme, un problema que és present en tots els estrats. No sé com deu ser en altres països, però en aquest surts al carrer com a dona i constantment hi ha una sèrie de microviolències que, per descomptat, poden arribar a una cosa semblant amb la que convivim: els 11 feminicidis al dia".