El llibre antic es renova

Renovació i saba nova és el que comença a emanar el món del llibre antic i d’ocasió. Tant en el perfil del llibreter com en el del comprador i en la idea que el llibre antic ja no és només cosa de bibliòmans i col·leccionistes a la recerca d’un incunable o una cobejada primera edició, amb pressupost per gastar, sinó també de qualsevol amb inquietuds per descobrir joies i rareses a preus assequibles. El pot experimentar el visitant de la 73a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que fins al pròxim 6 d’octubre convida a Barcelona a tafanejar i trobar tresors llibrescs, a més de cartells, postals i vinils, al passeig de Gràcia, entre Consell de Cent i Gran Via, però també el que s’acosti qualsevol diumenge al Mercat de Sant Antoni o els busqui a les xarxes socials i internet.

La renovació l’encarna en especial un entusiasta Erik Prats, que amb només 28 anys s’ha estrenat com a president del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, que organitza la fira, la més antiga d’Europa, des de 1952. Prats, que junt amb la seva parella, Sara Reyes, van aixecar en plena pandèmia Antigularia, una llibreria que es caracteritza per llibres rars i curiositats, bàsicament online, amb presència a plataformes com Todocolección.

«El món del llibre antic ha sigut sempre molt tancat i no hi ha cap escola que t’ensenyi a ser llibreter d’aquest sector. Li has de posar ganes. La majoria dels llibreters del gremi tenen entre 60 i 70 anys. Jo soc el més jove i estic intentant captar gent de noves generacions perquè s’interessin a ser llibreters de llibre antic i substitueixin els que es van jubilant. Falta relleu i renovació generacional», constata, una cosa en què coincideixen el filòleg Marçal Font, de la llibreria Fènix i expresident a qui ha agafat el relleu Prats, i Pablo Fernández, de la Fictícia i tresorer tant del gremi com de la junta del Mercat, tots dos amb estand al Mercat Dominical de Sant Antoni i a la Fira.

Trencar el tòpic

A la fira del passeig de Gràcia aquest any hi ha 27 casetes (cinc menys que el 2023), quan el 2013 n’eren 42. També han disminuït els agremiats: el 2014 eren 45, ara 36. Al Mercat, són 74 (abans de les reformes van arribar a 120, però el 2018 es va reduir el nombre), 40 de llibres i 15 d’especialitzades en còmic; la resta suma col·leccionisme, cartells, música, postals, cromos, videojocs o marxandatge. «Tenim molta cultura popular, que enriqueix i atrau gent jove. Des de fa any i mig tenim una community manager per connectar amb els joves i amb públic nou a través de les xarxes i sembla que funciona perquè s’han superat els visitants que teníem abans de la pandèmia i ve un públic més familiar i gent que està descobrint el Mercat per primera vegada», assegura Fernández.

Prats té com a missió recordar «que el llibre antic existeix i que no és tan inaccessible ni és una cosa elitista, que no tots valen 4.000 euros». «Volem trencar el tòpic que associa el llibre antic a col·leccionista home, gran i amb diners», afegeix Fernández, que lamenta «la desconnexió de la gent jove pel llibre antic, a qui cal mostrar que pot adquirir-los sense gastar-ne massa».

«Hi ha una generació que ja no hi és o que se n’està anant que comprava una sèrie de llibres que eren més d’autors que avui no es coneixen perquè no s’estudien. Han canviat les necessitats i les generacions actuals que s’han separat una mica del llibre i sobretot del llibre antic, tenen uns interessos diferents –opina Prats–. Els clàssics mai moren, però a Serafí Pitarra, per exemple, ja no el coneixen, o al mateix Salvat-Papasseit, que és capital i hem de mantenir viu, i per això li dediquem l’exposició d’aquest any a la Fira, però que no interessa a les noves generacions. El món actual del llibre antic no va ni millor ni pitjor que abans, però les necessitats han canviat i és treball del sector adaptar-s’hi».

Boca-orella

No obstant, afegeix, «hi ha molts llibreters que no s’han adaptat a aquests nous gustos ni a la manera de comunicar». A Antigularia treballen molt les xarxes, especialment Instagram. «El boca-orella a la llibreria de tota la vida és avui una cosa distant amb el públic no habitual. La gent té dubtes per entrar en aquestes botigues. Hem de no només mantenir viva la memòria dels autors i els llibres, sinó també renovar-nos», insisteix, per afegir que «la botiga física no surt a compte a nivell econòmic. Qui té una llibreria online té mil físiques, només has de saber com comunicar-lo, i d’això les noves generacions sí que en sabem perquè som a les xarxes i al corrent del que busca el públic més jove».

Notícies relacionades

B de Baix Llobregat: "Estima’m com la Rosalía estima el Baixllo"

El ‘true crime’ d’Àlex Ollé il·lumina l’escenari liceista

El poeta Marçal Font, de la Fènix, que va assumir també amb ànim renovador el 2020 la presidència del gremi després dels mandats de Patricia Camiño, de la Litoral, i Albert Obradors, de la Casals, enumera l’aconseguit per la seva junta en els últims quatre anys. «Vam obtenir l’ajuda d’un patrocinador, Todocolección, amb qui tenim sinergies entre el món digital i les fires; firmem convenis de col·laboració amb associacions de bibliòfils i les fundacions Tàpies i Joan Brossa; ens posem amb l’ICUB i aconseguim ser coorganitzadors de Sant Jordi juntament amb els gremis de llibreters, editors i floristes», assenyala. En aquesta línia d’avenços, també van aconseguir que el ple de l’Ajuntament de Barcelona «declarés el juny del 2021 el gremi i el Mercat Dominical de Sant Antoni agents culturals de primer nivell i la participació a la Setmana de Poesia, BCNegra i el Festival 42 de gèneres fantàstics». «Abans estàvem invisibilitzats i ara se’ns té en compte des de les institucions. És necessari acabar amb antigues inèrcies, clientelismes, llasts i amb el classisme del gremi», defensa Font.

Sobre l’impacte de les botigues Re-Read, que han proliferat en una dècada amb preus low cost per a Prats, «són una competència deslleial cap a la llibreria de segona mà, però no per al llibre antic, que requereix més formació per vendre’l». «Jo em trec el barret –diu Fernández–. Li han donat la volta a l’estereotip de llibreria de vell fosca. Com més oferta, millor, perquè comprar llibres a preus econòmics fomenta la lectura. Qui va a un Re-Read pot venir després al Mercat i viceversa».