‘On falling’, l’única manera assenyada de fer cine social

Un fotograma de On falling, de Laura Carreira

Presentat ahir a competició en el certamen basc, el primer llargmetratge de Laura Carreira ha sigut finançat per la productora de Ken Loach, i de fet té molts elements en comú amb el cine social del qual fa dècades que el britànic està convertit en estendard. No obstant, On falling és molt millor que qualsevol de les pel·lícules dirigides per Loach en els últims anys, perquè evita els sermons i el didactisme i tota forma de manipulació sobre l’espectador, i perquè confia en la capacitat d’aquest per empatitzar amb la seva protagonista, una dona anul·lada per condicions laborals inhumanes derivades del capitalisme.

Notícies relacionades

La noia és una migrant portuguesa que treballa en un enorme magatzem a Glasgow; la seva comesa és recollir articles de prestatgeries, registrar els seus codis de barres, posar-los en capses i dipositar les capses en una cinta, així tota l’estona; quan no treballa viu en un depriment pis junt amb altres treballadors precaris, amb els quals li resulta impossible establir connexions duradores.

Carreira, diem, porta a terme el seu retrat amb perfecta subtilesa, deixant que la creixent desesperació de la seva protagonista s’expressi, no a través de diàlegs declamatoris, sinó de silencis i mers canvis de rutina, i contrarestant aquests moments amb seqüències de gran rotunditat dramàtica en les quals queda en evidència el terrible cost psicològic que la inestabilitat econòmica provoca. "Quan no estàs treballant, ¿quin tipus de coses t’agrada fer?", pregunta algú a la dona durant una entrevista de feina a priori prometedora. I ella, incapaç de trobar una resposta i de sobte conscient del mal causat a la seva pròpia noció de si mateixa, plora.

Temes:

Cine Glasgow

Inicia sessió 0 Comentaris

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola