L’univers Rosalía en una enciclopèdia

Rius de tinta en diaris, revistes, xarxes socials – "el fet que sigui una artista que arribi a un gran públic i que, a més, el que faci tingui un gran valor artístic la converteix en algú molt interessant per als mitjans"– que fins ara, més enllà del retrat polièdric publicat el 2021 La Rosalía: ensayos sobre el buen querer (Errata Naturae), no s’havien traduït en un llibre canònic que esmicolés la seva obra i la seva figura. Així, l’editorial va proposar a Salicrú, testimoni del creixement de l’artista des de la seva condició de periodista musical, fer-ho en un format gens casual: un diccionari de conceptes que nodreixen l’obra de la cantant i compositora catalana. "Estem en un període d’espera fins al següent àlbum, es compleix la primera dècada de la seva carrera amb el colofó d’haver arribat a la projecció internacional que ja té... Era un bon moment per fer-ho", considera la periodista.

Una dècada frenètica

I el joc, el format, l’hi va servir amb safata la mateixa Rosalía amb la inclusió de la cançó Abcdefg al seu tercer disc Motomami. Recordin, aquella en què repassava l’abecedari i feia lliscar algunes paraules que li passaven pel cap. Salicrú, doncs, va esculpir textos curts en els quals condensa la substància d’una dècada frenètica. L’escrupolós Excel que manejava l’autora per no perdre’s entre conceptes va quedar reduït finalment a un centenar. "És un bon format per interpel·lar la part del seu públic més jove, a qui un llibre d’assaig se’ls podria fer més feixuc", afegeix Salicrú, encarregada de posar llum en aquest univers mutant d’una artista en contínua metamorfosi i amb un llenguatge propi –incorporant argot d’aquí i d’allà– que la defineix. "Amb la seva obra musical crea diferents mons, que tenen llenguatges específics, i un va substituint l’altre. A Los Ángeles tenia un llenguatge, a El Mal Querer un altre... Però a Motomami hi continua havent coses dels llenguatges anteriors. A cada pas que fa, a cada nou món que cregui, s’emporta parts dels altres que ha anat creant", comenta l’autora.

Papallona

La periodista té clar els conceptes presents al llibre que millor defineixen Rosalía, i tots, d’alguna manera, ens condueixen a l’inconformisme, a l’ambició i, en definitiva, a aquest símbol de la papallona que va utilitzar a Motomami: A d’Aprenentatge, K de Keep Working L de Llibertat, R de Risc i T de Transformació.

Aturem-nos en el risc, just en aquell moment en què d’altres calculen i reculen per no marejar o perdre seguidors. "Ella és una artista que segueix una visió, paraula que utilitza moltes vegades per referir-se a allò que la guia. M’agrada veure-la com una artista visionària que ens porta als que l’escoltem a una avantguarda, a un lloc on nosaltres encara no estem com a audiència però que quan l’escoltem ens recordem que sí que estàvem preparats per a això. No és tant que avanci tendències, sinó que abraça una tendència quan estem preparats per abraçar-la i encara no ho sabíem. El risc és essencial per entendre el tipus d’artista que és", amplia Salicrú.

I una de les grans aportacions de la cantant a la música ha sigut, precisament, una manera de treballar que es pot veure en generacions joves que treuen el cap. "Treballar l’obra musical com un tot multidisciplinari és una cosa que estem veient amb nous artistes", comenta Salicrú.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’àmplia radiografia Rosalía de la A a la Z no es queda en l’aspecte artístic, per què ha fet això o allò altre o en el que va pensar a l’hora de fer una determinada cançó, ja que hi ha pinzellades històriques imprescindibles i també personals –P de Pilar, sobre la seva mare i la seva germana–.

Segurament d’aquí un temps aquesta enciclopèdia, gràcies a Déu –que té entrada al llibre–, necessitarà una segona edició. Déu –o en el seu defecte l’editorial– dirà.